Definitivament l'eufòria majestuosa que lentament es va apagant per tornar a donar pas al rutinari dia a dia, ens demostra la magnitud de l'esdeveniment del passat 27 de maig al vespre.
1.000.000 de persones pels carrers de Barcelona disfrutant la rua Blaugrana; 20.000 culers sentint-se gladiadors a l'Stadio Olimpico, 90.000 persones al Camp Nou vibrant amb l'espectacle de tornada; 80.000 persones a Canaletes, perdent el seny i presos per la rauxa. I tants altres milers repartits per Catalunya i la resta del món.
Què passa amb el Barça? un cop exhaurida la festa ha de venir la reflexió. Destriar el gra de la palla.
De tots aquests mils de milers quants senten el Fútbol Club Barcelona i quants van aprofitar l'excusa per a fondre's en un oremus col·lectiu conduit per l'èxtasi de la victòria?. L'anàlisi, definitivament, no s'ha de fer en aquests termes. És evident que l'alegria es contagia i que molta gent amb un bon estat d'ànim i cap altre pla alternatiu s'apuntarà al carro de fer caliu, uns beures, uns riures i una festa... sense necessitat de ser soci del Barça; a més a més, quantificar el sentiment culé és impossible, per això és un sentiment... d'aquesta manera el que hem de valorar és tot el que representa aquest club de fútbol. Per uns és un ens, són uns colors, és un equip, que els ha acompanyat tota la vida, ha format part de la seva socialització, del seu creixement, del seu desenvolupament personal; tenen el Barça molt interioritzat. D'altres el consideren un dels molts símbols nacionals, ítem que els serveix per a reinvindicar i reafirmar-se en la seva catalanitat, orgullosos d'exportar el que consideren un producte made in Catalonia, l'himne del Barcelona i de retruc, l'estelada, a tot el món. Hi ha també els que viuen maravellats amb el jogo bonito i que quan aquest no és tan bonito, no abandonen el planter, amb l'esperança de tornar a reviure el que han tingut la oportunitat de sentir, aquests sovint no entenen què reivindiquen exactament els del grup mencionat anteriorment. N'hi ha uns altres que són del Barça per que són de Barcelona. També aquells que són del Barça per que guanya i per que és guay i per que te jugadors interessants. No podem oblidar els promiscus!, aquells que són del Barça i tenen simpatia per l'Espanyol, pel Betis o pel Deportivo; ser del Barça i tenir simpatia pel Madrid ja és una altra cosa, hi ha d'haver molt d'amor pel mig. La llista és llarguíííssima, la casuística blaugrana és tan heterogènia com el conjunt de factors que han fet possible el seu triomf esportiu.
Seria una falta de respecte molt gran no mencionar les persones que no s'immuten, tan si l'equip guanya, com si l'equip perd... vaja aquells als que no els hi interessa el fútbol i fins el troben quelcom inútil. Si, seria una falta de respecte ja que totes aquestes persones han hagut d'aguantar un mes de maig digne de crispar tots els seus nervis, molt instigat per una tel·levisió pública que semblava la mare o fins i tot l'àvia orgullosa del nét prodigi. El barça ha monopolitzat quasi bé tota la programació de TV3 aquestes últimes setmanes. I és aquesta la que també ha tingut una responsabilitat importantíssima a l'hora d'exaltar els sentiments, les passions i els instints.... amb els vídeos-reculls èpics (molt ben montats i editats certament) que han preparat, aquests han fet emocionar fins l'individu més dur. Però bé, la tele, la ràdio, la premsa, internet, ... si, de fet han estat el reflex de les dues eufòries ciutadanes que s'han viscut, tan la sincera, com la impostada.
En definitiva i que serveixi de moralitat, el que no es pot negar és que els valors, els coneixements, les habilitats, el rigor, el respecte, l'esforç, la humilitat, el sacrifici, la voluntat, la rectitud, el companyerisme, l'amor al proïsme, la responsabilitat... que ha sabut transmetre en Pep Guardiola a tots els jugadors, són un exemple clar (a ulls de qualsevol persona amb senderi) contundent i amb resultats abastament celebrats, de la solvència de les coses ben fetes.
És una història amb final feliç. És una història que ens parla de somnis fets realitat (amb molta dedicació). El secret Guardiola te tocs de persuassió, seducció, decisió i una gestió de la motivació dignes d'estudi en profunditat. És per això que tan si som amants del fútbol com al·lèrgics a l'esport o si ens apuntem a la primera festa que trobem, siguem del color que siguem i ho hagim viscut com ho hagim viscut és meritori reconéixer que aquesta gesta ha mostrat i ha aportat positivitat i un know how que de ben segur inspirarà a tota mena de clubs esportius així com a molts individus, mostrant pautes d'èxit extrapolables a la vida quotidiana. La germanor, sense perdre el món de vista, motivada, unida i amb força per afrontar reptes, és tot un valor. Aquest barça ha injectat potència al moment, una alenada d'aire fresc. Als no barcelonistes, també, els ha mostrat un gran camí i un bon exemple d'esportivitat i savoir faire.
