Si obres la porta
sense fer soroll,
quan vegis la claror
escolant-se pel Marc,
ja no et quedaran llàgrimes
els ulls
massa cansats,
arrodonits.

Pas passé

Va agafar l'objecte de decoració de vidre-amb-una-flor-de-plàstic-blanca-dins, i el llençà a terra.
Trencant tal silenci oníric* de les sis de la tarda al mig del menjador escalf. 

-Per què ho has fet?
-Perquè tu també ho hauries fet.







*entre la vigília i el son.
Passejàvem per la rambla i allà davant un nen marranejava. La mare l'ha estrebat sense mal per aferrar-lo, i el vailet s'ha llençat a terra, obria la boca, se li veien les dents, estava fatigat.
-Te vas, y te vas! -deia la mare mentre l'aixecava i li fotia una plantofada amb la mà oberta a tota la galta dreta. Aquesta imatge en directe colpeix més que una guerra televisada. 
Una dona amb un mocador islàmic al cap, ha assistit a l'escena igual de sorpresa que nosaltres. Inconsciència. Abans de portar criatures a aquest món apunta-li la seva vida, dona. Potser i només potser, després, no les tractarà com mercaderia animal per molt que les vulgui. 


Cavallets, caballitos.

Totes les estrelles són petites naus especials aquesta nit. Carousels de tots colors.
És un espectacle out of the blue mirar-les. In fact, in the noir (black),
enhancing the pure intimate and fantastic instant.