Salsa de soja
La vida és agredolça; n'és el llit, el decorat, però tenim la sort de poder escollir entre infinitat de salses cada dia i tintar-ho tot plegat!
Estrenant teló
I am silver and exact. I have no preconceptions.
Whatever I see I swallow immediately
Just as it is, unmisted by love or dislike.
I am not cruel, only truthful-
The eye of a little god, four-cornered.
Most of the time I meditate on the opposite wall.
It is pink, with speckles. I have looked at it so long
I think it is a part of my heart. But it flickers.
Faces and darkness separate us over and over.
Now I am a lake. A woman bends over me,
Searching my reaches for what she really is.
Then she turns to those liars, the candles or the moon.
I see her back, and reflect it faithfully.
She rewards me with tears and an agitation of hands.
I am important to her. She comes and goes.
Each morning it is her face that replaces the darkness.
In me she has drowned a young girl, and in me an old woman
Rises toward her day after day, like a terrible fish.
Sóc de plata i exacte. Sense prejudicis.
I tot el que veig m'ho empasso immediatament.
tal i com és, intacta d'amor o odi.
No sóc cruel, només veraç:
ull quadrangular d'un déu petit.
Passo quasi tot el temps meditant a la paret oposada.
És rosa, amb taques. Fa tant que la miro que és part del meu cor. Però oscil·la.
Rostres i foscor ens separen.
sense parar. Ara sóc un llac. Una dona s'inclina cap a mi, cercant el meu abast.
Es gira cap aquells mentiders, les espelmes o la lluna.
Veig la seva esquena, fidelment, la reflecteixo. Ella em paga amb llàgrimes i posats. Li importo. Ella va i bé.
Cada matí la seva cara substitueix la foscor.
M'ofego nena i vella m'aixeco així, dia rere dia, peix terrible.
The mirror de la Sylvia Plath (el més light i digerible de la seva antologia heavy) i el mirall que constituïa la lluna d'ahir. Quan faltaven deu minuts per les tres del matí, a punt d'arribar a casa, em va obligar a aturar-me en una cantonada.
Em va raptar durant deu minuts, quina força captivadora, fadava, que no em deixava caminar. Soles a mig camí. Avui ho he entés... un amic m'ha fet arribar un missatge virtual i fugaç: "ahir la lluna es va apropar un 35% més a la terra, per això brillava més!"
I m'ha fet gràcia, perquè ell no sabia que ella m'havia segrestat deu minuts abans d'entrar a casa.
I pel que fa als miralls. Ja ho sabeu... hi ha dies que ens llevem pensant que no els hem de mirar gens per perdre consciència del jo i de la transcendència i d'altres en els quals ens sentim reis del món i ens usufructuem a nosaltres mateixos en tots i cadascun d'ells.
Whatever I see I swallow immediately
Just as it is, unmisted by love or dislike.
I am not cruel, only truthful-
The eye of a little god, four-cornered.
Most of the time I meditate on the opposite wall.
It is pink, with speckles. I have looked at it so long
I think it is a part of my heart. But it flickers.
Faces and darkness separate us over and over.
Now I am a lake. A woman bends over me,
Searching my reaches for what she really is.
Then she turns to those liars, the candles or the moon.
I see her back, and reflect it faithfully.
She rewards me with tears and an agitation of hands.
I am important to her. She comes and goes.
Each morning it is her face that replaces the darkness.
In me she has drowned a young girl, and in me an old woman
Rises toward her day after day, like a terrible fish.
Sóc de plata i exacte. Sense prejudicis.
I tot el que veig m'ho empasso immediatament.
tal i com és, intacta d'amor o odi.
No sóc cruel, només veraç:
ull quadrangular d'un déu petit.
Passo quasi tot el temps meditant a la paret oposada.
És rosa, amb taques. Fa tant que la miro que és part del meu cor. Però oscil·la.
Rostres i foscor ens separen.
sense parar. Ara sóc un llac. Una dona s'inclina cap a mi, cercant el meu abast.
Es gira cap aquells mentiders, les espelmes o la lluna.
Veig la seva esquena, fidelment, la reflecteixo. Ella em paga amb llàgrimes i posats. Li importo. Ella va i bé.
Cada matí la seva cara substitueix la foscor.
M'ofego nena i vella m'aixeco així, dia rere dia, peix terrible.
The mirror de la Sylvia Plath (el més light i digerible de la seva antologia heavy) i el mirall que constituïa la lluna d'ahir. Quan faltaven deu minuts per les tres del matí, a punt d'arribar a casa, em va obligar a aturar-me en una cantonada.
Em va raptar durant deu minuts, quina força captivadora, fadava, que no em deixava caminar. Soles a mig camí. Avui ho he entés... un amic m'ha fet arribar un missatge virtual i fugaç: "ahir la lluna es va apropar un 35% més a la terra, per això brillava més!"
I m'ha fet gràcia, perquè ell no sabia que ella m'havia segrestat deu minuts abans d'entrar a casa.
I pel que fa als miralls. Ja ho sabeu... hi ha dies que ens llevem pensant que no els hem de mirar gens per perdre consciència del jo i de la transcendència i d'altres en els quals ens sentim reis del món i ens usufructuem a nosaltres mateixos en tots i cadascun d'ells.
Baltics cube romance
Dalt l'avió, de camí cap a Lyon, descobreixo Tallin, la capital d'Estonia.
Amb interés creixent llegeixo un article sobre la seva prolífica economia tecnològica, i la revolució aparent i paradoxalment silenciosa que han dut a terme d'ençà de l'obtenció de la seva independència l'any 1991. Caps brillants i excèntrics amb ulls apassionats davant la valentia, o el que és el mateix, persones brillants, treballadores i apassionades, han aixecat i mantingut exitoses empreses de les quals se'n beneficia el món sencer. I tot plegat des d'un fred país del nord d'Europa que compta amb poc més d'un milió d'habitants. Un indret de confitura en pot petit.
Skype, TaxiPal i Yoga Intelligence Building són els exemples que cita el text. Totes ubicades al parc científic Technopol. Meravella la vocació de servei de les seves activitats; segurament constituint el motiu principal de l'èxit.
Clima, morfologia, mentalitat, tot va ajudar Estonia a ser un dels primers països que abraçà i s'especialitzà en la tecnologia, una revolució. I avui és l'únic país del món amb la penetració Wi-Fi més alta i el nombre més elevat d'óssos per càpita. Gran combinació! I tot amb les formes depurades de la sostenibilitat.
No cal escombrar massa neu del camí per trobar-ne els secrets... especialització, esforç, empatia, voluntat i molta energia positiva. De vegades, toca mirar a Europa, de vegades sí. Tot llegint, tot llegint penso en el nostre país, però no en puc parlar ara. Bé, mai me'n sento amb prou força com per parlar-ne fredament. Som més del doble de persones que Estonia, més del triple...i? aquesta quina excusa és? cap. Especialització, esforç, empatia, voluntat i molta energia positiva.
Esforç, voluntat. Empatia, energia poble. Ganyota per l'acomodament de formes estàtiques.
I més tard, enmig del viatge recupero quatre gargots que vaig fer a la llibreta. Els quals no em van permetre seguir avançant.
És difícil escriure quan un és feliç. La felicitat cobreix tots els sentits i els deixa anestesiats. Satisfets, plens, tips, com després del més exquisit tiberi. Tarte à la praline? amis, la belle, belle vie, tots els formatges, un remolí (!) d'èxtasi.
Llavors per escriure amb la quietud t'has de concentrar molt, molt, molt i escoltar la panxa, enganya menys que el cor...-ràpida picada d'ullet múrria al filòsof-... i si no sents res, seguir escoltant, seguir escoltant, hi ha un moment que les paraules pujaran fins al cervell i ja estarà; podràs continuar el viatge històric fins al final.
Ah la felicitat!, mata tant com l'escriptura. Per sort, les dues van de la mà.
L'única desgràcia és sentir els moments més innoblidables i tenir la necessitat imperiosa de deixar-ne constància en paraules. Asfixia, angoixa i assedega. Una ràbia gustosa de viure vida.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)