Traïció

Obra inspirada en l'afer que va tenir l'autor, Harold Pinter, amb una presentadora de televisió i periodista anomenada Joan Bakewell, una història que va durar de 1962 a 1969. D'aquesta història en roman una gran amistat.
L'obra és una reconciliació amb aquesta història així com una deliciosa i punyent descripció de les inseguretats masculines, de la valentia femenina i un retrat de les aparences i de l'intent de mantenir l'status quo de les coses... Emma enganya el seu marit amb el millor amic d'aquest durant set anys, el segueix enganyant un cop el marit se n'assebenta, i aquest continua, al seu torn, sent amic del seu amic, amant de la seva dona. Temes com les emocions, la infidelitat, la confusió, la traïció són típics i tòpics i el pa de cada dia en la nostra complexa societat; són àrees molt difícils de gestionar i, paral·lelament, constitueixen el nus de la nostra història vital... Pinter amb aquesta obra desenvolupa l'art de reflectir de forma nítida i clara, la contradicció i la confusió; s'apodera de personatges i públic durant una hora i vint minuts, fent-nos sentir protagonistes des de la butaca ja que les vivències dels personatges són, en una o altra manera, nostres. La posada en escena és òptima i els actors molt ben triats. Emma (Vicenta Ndongo) te força i coratge i alhora es deixa endur per la feminitat més agossarada en no pocs moments. Robert (Francesc Orella), el marit, objecte de la infidelitat, el qual en principi sembla que hauria de ser el que baixa de l'hort resulta ser el personatge més espavilat, sarcàstic fins a cotes insospitades; deixant a en Jerry (Francesc Garrido), l'amant, el paper més arriscat de l'obra, és un personatge complex i el que més acaba patint, enganya la dona i de retruc, el millor amic; situació que el porta a grans contradiccions. Els silencis de Pinter parlen, les mirades i els gestos esgarrapen sentiments, no hi ha cap escena de menys ni cap escena de més, en una història que veiem com a quotidiana, com a tema recurrent, però que l'autor desgrana magistralment, despullant la veritat de la mentida, traient el que portem dins tots i cada un de nosaltres i personificant-ho a l'escenari; ho treu a la llum removent (-nos) memòria i consciència.

"Aquella primera última mirada feta en la penombra, després de totes aquelles altres fetes en la llum que ha d'arribar, fa trencar el cor."
Samuel Beckett, sobre Traïció.