Amb pressa suspesa en l'aire. La barrejadissa atabala, aixorda, desconcerta, neguiteja, angoixa. Vols escriure i t'adones que fa hores que has acabat. Un soroll ofegat fora el carrer, de nit i ja comença la maquinària mental. opressió de la pell fina. Com el paper. Trencadissa de vidres, remor de motors. veus que atravessen escletxes. silencis que amaren la vida. Entre l'associació lliure i el sol il·luminat es va fent més tard, més tard, més tard, més tardmés i més tard.
I campanes. tan sols anaves a dir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada