Molta cua per entrar a l'edifici projectat per Hermosilla i Sabatini. He trigat més de tres quarts d'hora per aconseguir l'entrada i cada hora només hi ha visita per 100 persones. Ara m'espero al jardí, davant una escultura de Calder, sembla, fins que sigui la una.
L'exposició es divideix en 11 parts:
1)Del vidre de multiplicar a la putrefacció (etapa d'aprenentatge i en la qual està molt interessat pel color)
La putrefacció versus l'art pur al qual aspira.
2)Autoretrats (la família, el paisatge i ell mateix determinen l'època)
3)La mel és més dolça que la sang (Residència d'estudiants de Madrid, enfrontat a la generació del 27)
Amb Buñuel realitza la seva primera incursió cinematogràfica el 1928. A Un chien andalou utilitzen dos mètodes surrealistes, els somnis i l'escriptura automàtica. Per una banda, la imatge icònica de l'ull que és tallat la va somniar Buñuel i Dalí la de les formigues a la mà, tota la resta d'escenes són imatges i situacions que se'ls hi anaven acudint amb l'única premissa que havien d'estar fora de tota lògica racional o cultural. També trobem un altre film, l'edat d'or, que és anticlerical i transgressor, presentat en una exposició a París on un grup va acabar fent destrosses a les obres dels surrealistes com a mostra de rebuig, el que va tenir l'efecte contrari al desitjat, va fer molt feliç al grup, que considerava haver assolit el seu objectiu d'esvalotar a uns i altres. Dalí també hi presentà el quadre Sagrat cor, on hi havia escrit: de vegades escupo per plaer al retrat de la meva mare; obra que va fer que el pare l'expulsés de casa, també perquè s'havia casat amb l'estrangera Gala.
L'objectiu de tot plegat era destruir i acabar amb els valors burgesos, religió, pàtria i família.
4)Surrealisme (el nucli de la mostra. Mètode paranoico-crític, transformant i subvertint la realitat)
Aquí trobem els famosos quadres, La persistència de la memòria o El gran masturbador i també Guillem Tell, on desacredita completament la realitat. En aquest s'hi mostren pensaments delirants referents al seu pare. L'anàlisi edípic subverteix el mite i presenta (a la dreta) un pare cec, amb el sexe exposat i armat amb unes tisores plenes de sang. Davant, el fill despullat, amb el rostre i el sexe tapats, assenyalant el pare amb gest acusador. Hi ha uns animals que repliquen la relació entre els dos homes, el pare seria el cavall blanc i potent, el burro podrit, el fill. L'escena eludeix a una possible castració, un concepte típicament freudià, a través de símbols i personatges presentats amb un estil realista o hiperrealista.
En aquesta altra, L'espectre del sex appeal, hi trobem un nen mariner, ell, que contempla una figura gegantina i estranya, la libido. L'artista s'enfronta aquí al seu desig sexual encarnat en un altre monstre femení amputat i descomponsant-se. L'aprensió que sent Dalí davant el cos de la dona, li fa representar el seus atributs, el pit i el ventre, com a sacs aguantats artificialment.
5)L'Àngelus (el mètode és portat a la màxima expressió en la seva interpretació de l'Àngelus de Millet)
6)El rostre de la guerra (a partir del 36 i fugint de la guerra civil, pintures d'horror. França, Itàlia i Estats Units, el seu pensament llavors desemboca en el Manifest místic de 1951)
Els anys 30 aniran carregats de convulsions polítiques a Europa, des de París, Dalí va viure allunyat la proclamació de la segona república espanyola. Desprès de l'esclat de la guerra civil, l'artista va pintar un quadre molt diferent al Guernica de Picasso. El seu l'anomenà: Construcció tova amb mongetes bullides (premonició de la guerra civil)
Realitzarà el quadre, Hitler masturbant-se. L'enigma de Hitler i els dictadors... d'ell n'havia declarat que se sentia atret per la seva esquena gordeta.
7)Surrealisme desprès del 36 (construcció d'objectes surrealistes, nova forma d'expressió del moviment)
El 36 constitueix el seu any de consagració internacional. Trobem el telèfon afrodisíac així com la jaqueta, que té incrustats gotets de pipermint, segons es veu, amb propietats excitants. El 1939 trencarà amb Breton i amb els surrealistes, ells no el reconeixen i a l'inversa. Neix la figura de l'avida dollars. També podem repassar en aquell moment la publicitat, com l'anunci du
chocolat Lanvin,
l'Alka seltzer, un altre per
Iberia...
8)Amèrica (l'inici de la 2a GM farà que entre 1940 i 1948 resideixi amb Gala a Nova York. La bomba atòmica influeix en les creacions del període + una fidel representació del paisatge mineral de Cadaquès i el Cap de Creus, tot i la gran distància que llavors els separa)
El 1940 es produeix l'ocupació Alemanya de París i marxen cap als Estats Units. El moviment surrealista ha mort i torno a un estil clàssic, diu. Començarà una estreta relació amb els mitjans, premsa, tv i cinema, que ja no acabarà. Un exemple divertit és el
Dali news que publicarà. També hi ha les fotos de
Philippe Halsman que convertiran el seu bigoti en símbol. És temps de happenings, performances i videos com l'entretingut
dizzy dali dinner.
9)La vida secreta (considerat el seu millor text; els conceptes s'acompanyen d'il·lustracions. Simbiosi entre el Dalí dibuixant i el Dalí literat, formant un tot)
Hi ha la disfressa d'un rei. Diu que vol arribar a la debilitat, a la vellesa i al luxe. Parla de la solitud excesiva i d'un sentiment d'alçada, de cim. També ens explica la història del safareig que hi ha a les golfes de casa que el vol com a estudi, i que s'hi acabarà convertint.
10)Escenaris (Treballa amb Alfred Hitchcock i Walt Disney confeccionant decorats per pel·lícules, també ballet, teatre i guions)
Els quaranta són els anys en que treballarà amb Hitchcock, en la pel·lícula Spellbound, en la qual serà l'encarregat de fer els decorats per les
seqüències oníriques per tal de trencar el clixé que els somnis són sempre borrosos. També farà el decorat del ballet Laberinto. Amb Disney treballarà en la pel·lícula
Destino, però no acabaran de ser relacions fructíferes, no els acabarà de fer el pes ni a un ni a l'altre. Als anys 50, un altre cop a Catalunya i reconciliat amb el pare, així com afí a l'església catòlica, farà decorats pel Don Juan Tenorio.
11)L'enigma estètic (fascinació per la ciència i la tecnologia traduïda en nous llenguatges com la esteroescòpia i la holografia + paper d'agitador de masses reforçat amb els happenings i performances. Dalí reinterpretarà els clàssics i a ell mateix i durant la dècada dels 80, les teories matemàtiques de René Thom donaran forma a un nou univers que ja no abandonarà)
El 1951 serà el torn del Cap rafaelesc esclatant. Yorishima i Nagasaki el 1945 li produiran un gran impacte i temor així com una gran inspiració pels descobriments de la matèria fets per Einstein i Heisenberg; aquesta obra combina el concepte d'explosió i la biologia molecular amb imatges religioses renaixentistes. El 1951 és el torn també de la seva nova filosofia pictòrica i existencial, el manifest místic. Dalí que confessava no ser creient, confiava que la ciència demostraria l'existència de déu. Els seus mestres Vermeer, Rafael o Velazquez + la doble imatge de la seva etapa renaixentista, és el que podem apreciar en el Cap rafaelesc esclatant. En la seva missió de salvador de la pintura es va proposar explicar aquesta nova visió del món a través de la tradició artística representada pels seus idolatrats mestres però sense abandonar tampoc les tècniques de la seva etapa surrealista, com la doble imatge; aquí per exemple, veiem que el cap de l'àngel rafaelesc, és també la volta del panteó de Roma on està enterrat el mestre Rafael.
Parlant dels happenings, un dia va fer una passarel·la en la qual va presentar una sèrie de bikinis,
dalikinis, barreja d'op art i pop art, que assegurava produïen els efectes de la mescalina o l'LSD quan els miraves, sense però, patir les conseqüències nocives d'aquestes drogues.
Han estat quatre hores, que si no fos perque l'autobus s'escapava, i havia de tornar al intercambiador de la Avenida América, n'haurien estat sis. Ell fou un geni perquè compartia extremat coneixement i intel·lectualitat amb la superficialitat i el kitsch més exacerbats, mantenint una línia de creació fulgurant de principi a fi. Sorprenent i reinventant (-se). Ell, imprescindible i irrepetible. Suposo que algun dia alguna exposició ens el deixarà abraçar, rotllo holograma.
I en el bus de tornada a Barcelona-és-bona-si-la-bossa-sona, projecten la Pantera rosa.
