Personatge X12

No hi ha dubte que era un noi físicament superb. Tenia els ulls d'un verd felí d'infant etern la cara petita.

Camarón i Serra voltaven pel seu cap. Però sobretot vagines.

Llegia voraç i anàrquic moltes coses. Biografia de Colom, llibres de com fer la revolució, revistes de moda i tendències, Buñuel.

Va néixer en un poble coster. Aviat va marxar de casa. La mare tenia una botiga de queviures. El pare els havia abandonat. La germana no havia llegit un llibre en tota la seva vida. Ell volia sobresortir.

Va valorar. Vull dir, va volar.

I només volava. Heroïna al Marroc. Speed. Cocaïna. Píndoles de colors. Era un dandi dels solitaris.

Camisa, sabates. Corbata els dies de plet, que mai éren el judici final. 

Volava des de feia 10 anys. I tot feia augurar 10 anys més d'àguila rapaç.

Sempre anava begut, però sovint no s'advertia fins que es passaven uns quants minuts al seu costat. Asseguts. Drets. Tant se val.

Fantàsticament tenia l'habilitat d'ensortir-se'n de tot. Era fort en un cos d'home de veritat. Jove.

Tenia 3 amics. Bris de cabells dels tres penjaven a l'habitació, en una paret, resguardades dins el plàstic d'un paquet de tabac.

Es prodigava carinyosament amb ells, en ells. Abraçades de camaraderia sinceres i expressions d'enyor pels dies sense veure's. Necessitava sentir-se molt volgut i sobretot admirat. Vivia per existir per sobre.

N'estaven tots enamorats els amics -i com xalava ell amb aquesta realitat- que éren homosexuals durs o tous.

Amb ell no tot era com havia de ser. Com diuen que són les coses. Que es capgiraven capciosament, vòragine. Carrrers on la brutícia voleia.

Era noble només davant el mirall. Sempre.

Problemes amb la justícia. Un dia va cremar un bordell parisí amb gasolina. Tenia marques a la cara, i una petita hèrnia al braç dret. Qui sap, potser era un tros de vidre que va quedar dins provinent de l'ampolla de cervesa, un plàstic, material quirúrgic? , sobresortia un bot de l'avantbraç i li feia mal si l'apretava. Se'l va fer a Londres, saltant d'un autobús en marxa. No tenia ganes de caminar fins a casa.

El sexe i el mercat Vanves de Paris, on hi havia una pianola que feia sonar un home amb bigoti. El nostre noi fumava un cigarret i veia la gent passar.

Delicat en el posat invisible.

Dur en les formes i les expressions.

(parlava d'un escriptor francés que va predir la seva mort, escrivint-ho, als 29 anys. I així va ser)

Continuava caminant.