La llum es posa sobre les teules i s'atura a llur superfície amb una calma ensonyada. De vegades, tocades per la llum que s'esquitlla, semblen tenir una resplandor interna. El contrast que fan amb la calç de les cases és absolutament plausible, sobretot amb la calç una mica passada, rossa de color palla, aigualida. Totes aquestes petites delícies es veuen bé des d'una solitud tocada pel vent. Rares són les persones que es troben pels camins. Si es té, però, la sort de disposar d'un temperament una mica fugisser, aquesta solitud té un gran encant:
És la llibertat mateixa, la realització plena -potser- de la pròpia manera d'ésser.
Una sensació morbosa de llunyania, de recolliment, de pur individualisme emplena totes les potències de l'ànima. És la sensació insular per excel·lència, el que probablement s'assembla més a la vida de l'home lliure en la mar. Hom té la il·lusió de sentir, foses en un mateix, la llibertat i la força de l'home antic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada