Porta de vidre superposada d'una gastada estructura metàl·lica vermell granat que no arriba a oxidar-se; empolsegada crea sis cercles units per línies. Decoració vestida. Cortina beige antiga de palla fina, cansada, tapant fins a deixar un quart de visió a l'interior. S'ha mig ajupit cridada per la claror, per veure si hi veia l'home gran. Efectivament. Un telèfon sonava just al costat de la porta de vidre, i els peus de l'avi s'acostaven afanyant-se seguits per un tronc de gat ràpid i una cua lànguida. Sabatilles apressant-se, començades a tapar per uns pantalons d'abrigar. Perec. George Perec. Va escriure una novel·la gran i esquizo (en peces de trencaclosques) que eren les instruccions de la vida a través dels personatges, miracles, objectes i els seus pisos d'un edifici d'un carrer de París. Hi trobem cuineres i també whisky. I nens. Plaques. Llistes i informacions. La referència. Escales. Ho trobareu tot allà. És gegant. La vie, mode d'emploi és tot el que voldríeu per jugar. Us hi barallareu. Les rialles acaben en ploralles. A la novel·la hi ha assumptes reflexionats i parar atenció avui angoixa.
En té un altra més curta, més romàntica (per un altre cantó melancòlic). Choses. Coses. Pots. colors. Sofàs. Cuina. Catifes. El sostre. Moquette. Matrimoni avorrit del pis a la ciutat de la llum. Ho tenen tot i és que són burgesos. Marxen a Tunísia fins que es tornen a avorrir. On hi veien aventura, més tard, rutina, hi viuen tedi, solitud. Sorra. Tornen a la seva ciutat anyorada. Sena. Amics sol·lícits; fins que decideixen partir un cop més: però dalt del vagó restaurant el menjar, novament, no és res de l'altre món.
Marx ens regala la cerca al final de tot de la història.
Un homme qui dort no és l'escrivent Bartleby. El segon està malalt; i el primer vol anar de llest (una estona), fins que descobreix que l'existència no el deixarà guanyar.
Perec en una hora i mitja i escaig a la llibreria francesa Jaimes de Barcelona.
L'obrí l'avi de la Montse, la senyora delicada i amb cabell curt, ben tallat arrodonit, gris blanquinós, que n'és l'actual responsable. Va viure 10 anys a París on hi va anar amb 35 anys i la parella. Es passejaren molt. Treballava sempre relacionada amb llibreries, sense horaris, no havia de fitxar. Per Franco es diu Jaimes, si voleu digueu-li Jaumes. Així, en singular, es deia l'avi de la Montse.
Li he dit que Vallcorba, Herralde, Random, ......publiquen massa. Ella diu que sí. Li pregunto per què no es posen d'acord totes les llibreries de Barcelona per dir-los que parin de produir així. Em diu que és molt difícil...però que a Itàlia ho varen fer una vegada, m'ho diu sense mirar-me, perquè està observant no sé què, un llibre, entre les mans; asseguda al tamboret darrera mostrador i caixa.
Un dia ho podrien fer aquí. No més novetats fins que no venem tot el que ja tenim. Editorials no envieu caixes, quedaran al carrer, com nosaltres.
Congelatiiiiiiiiiiiiiii.
Congelats.
En té un altra més curta, més romàntica (per un altre cantó melancòlic). Choses. Coses. Pots. colors. Sofàs. Cuina. Catifes. El sostre. Moquette. Matrimoni avorrit del pis a la ciutat de la llum. Ho tenen tot i és que són burgesos. Marxen a Tunísia fins que es tornen a avorrir. On hi veien aventura, més tard, rutina, hi viuen tedi, solitud. Sorra. Tornen a la seva ciutat anyorada. Sena. Amics sol·lícits; fins que decideixen partir un cop més: però dalt del vagó restaurant el menjar, novament, no és res de l'altre món.
Marx ens regala la cerca al final de tot de la història.
Un homme qui dort no és l'escrivent Bartleby. El segon està malalt; i el primer vol anar de llest (una estona), fins que descobreix que l'existència no el deixarà guanyar.
Perec en una hora i mitja i escaig a la llibreria francesa Jaimes de Barcelona.
L'obrí l'avi de la Montse, la senyora delicada i amb cabell curt, ben tallat arrodonit, gris blanquinós, que n'és l'actual responsable. Va viure 10 anys a París on hi va anar amb 35 anys i la parella. Es passejaren molt. Treballava sempre relacionada amb llibreries, sense horaris, no havia de fitxar. Per Franco es diu Jaimes, si voleu digueu-li Jaumes. Així, en singular, es deia l'avi de la Montse.
Li he dit que Vallcorba, Herralde, Random, ......publiquen massa. Ella diu que sí. Li pregunto per què no es posen d'acord totes les llibreries de Barcelona per dir-los que parin de produir així. Em diu que és molt difícil...però que a Itàlia ho varen fer una vegada, m'ho diu sense mirar-me, perquè està observant no sé què, un llibre, entre les mans; asseguda al tamboret darrera mostrador i caixa.
Un dia ho podrien fer aquí. No més novetats fins que no venem tot el que ja tenim. Editorials no envieu caixes, quedaran al carrer, com nosaltres.
Congelatiiiiiiiiiiiiiii.
Congelats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada