A través de petites decisions individuals

N'hi ha que diuen que les consultes populars d'aquest 13 de desembre no serveixen per res. N'hi ha qui les considera il·legals. N'hi ha qui ens titlla de somiatruites. N'hi ha qui ens tracta d'ignorants. N'hi ha que hi veuen demagògia. amplificació. magnificació. estratègia política (no sé on hi veuen els partits polítics). bojeria. mal. tossuderia. marranada. N'hi ha que hi veuen molts fantasmes. Són consultes innecessàries?. Respecto totes les opinions, però considero que són justes.
Jo avui he estat molt feliç quan he acompanyat la meva amiga Carlota a votar pel sí a la independència de Catalunya a Sant Cugat. A més a més, retrobar-me amb la meva estimada professora de llengua castellana a la ESO, Laura de Mas, ha estat la millor sorpresa en molts dies. Ens hem abraçat amb molt d'amor i ens hem posat, massa ràpidament, al dia... hem de trobar un moment amb més calma. La Laura em va ensenyar a estimar a Gustavo Adolfo Bécquer (entre una INFINITAT de coses més que em va ensenyar...algunes que només es poden aprendre sentint-les ben endins, sense llibres. Paraules, silencis i gestos agombolen aquest tipus de docència).

"XXIV
Dos rojas lenguas de fuego
que, a un mismo tronco enlazadas,
se aproximan, y al besarse
forman una sola llama;
dos notas que del laúd
a un tiempo la mano arranca,
y en el espacio se encuentran
y armoniosas se abrazan;
dos olas que vienen juntas
a morir sobre una playa
y que al romper se coronan
con un penacho de plata;
dos jirones de vapor
que del lago se levantan
y al juntarse allá en el cielo
forman una nube blanca;
dos ideas que al par brotan,
dos besos que a un tiempo estallan,
dos ecos que se confunden,
eso son nuestras dos almas."

Jo tenia 15 anys, llegia això i somniava desperta.
O aquest altre, que em vaig haver d'aprendre par coeur!

"Volverán las oscuras golondrinas
en tu balcón sus nidos a colgar,
y, otra vez, con el ala a sus cristales
jugando llamarán;
pero aquéllas que el vuelo refrenaban
tu hermosura y mi dicha al contemplar,
aquéllas que aprendieron nuestros nombres...
ésas... ¡no volverán!

Volverán las tupidas madreselvas
de tu jardín las tapias a escalar,
y otra vez a la tarde, aun más hermosas,
sus flores se abrirán;
pero aquéllas, cuajadas de rocío,
cuyas gotas mirábamos temblar
y caer, como lágrimas del día...
ésas... ¡no volverán!

Volverán del amor en tus oídos
las palabras ardientes a sonar;
tu corazón, de su profundo sueño
tal vez despertará;
pero mudo y absorto y de rodillas,
como se adora a Dios ante su altar,
como yo te he querido..., desengáñate:
¡así no te querrán!"


Estimada professora, quina alegria haver-la retrobat. Que bella que estava. M'ha agadat saber que tot segueix igual a l'escola.
Doncs la Laura l'he trobat allà, al Club Muntanyenc Sant Cugat; allà on la Carlota ha dipositat el seu vot pel sí a la independència. Jo respecto totes les veus i no amago la meva. Jo avui sóc molt feliç. Veure persones unides per una causa, per un somni, veure-les unides pacífica i democràticament és quelcom emotiu. Intel·ligent. Sensat. Dóna ales a la quotidianitat. Per què ataquen tant una pregunta? una simple i clara pregunta? per què es molesten (per què se'n mofen) tant?. No es tracta d'encetar conflictes, no es tracta de confrontar persones, es tracta d'exercir el dret fonamental a decidir lliurement. A decidir sobre quelcom que, també, preocupa. Sí, la societat té molts altres problemes i molt greus. Però aquest també ho és (si més no, per una part de la societat que habita aquest territori. I, directa o indirectament ens toca a tots). I avui Catalunya ha demostrat un cop més la seva voluntat dialogadora i la seva organització ciutadana. Els catalans som un poble cívic, compromès i solidari.
Estic orgullosa del meu poble, dels meus conciutadans i dels meus compatriotres.
Respectaré tota la meva vida Espanya. Demano que la part d'ella que es dedica a deslegitimar-nos i a mofar-se'n també ens comenci a respectar, que ja va sent hora. Sí, el d'avui ha estat un acte simbòlic però amb una simbologia carregada de força. Espero que els catalans cridats a pronunciar-se el 28 de febrer i el 25 d'abril DECIDEIXIN tan orgullosos com ho faré jo. Sigui si o sigui no, decidir democràticament és la clau de la societat.
I posats a somniar, si un dia el meu petit gran país fos independent sóc plenament conscient que no seria el paradís, ni la solució miraculosa a tots els mals....evidentment, no venem fum, som gent conscient! però a part de ser lliure, viuria en pau. Deixant enrera mals record, velles rencúnies s'acabarien les tensions i les friccions de la convivència amb Espanya. Tindriem altres problemes però n'hauriem resolt un dels més antics. Bé, però, com he dit, respecto les veus divergents amb la meva. Que sigui el que el poble sobirà decideixi. Però siusplau, que tingui el dret a decidir legalment. Som al final de la primera dècada del segle XXI, som dins el marc d'una Unió Europea que vetlla per la pau, la convivència i el desenvolupament (la teoria és molt bonica) i avui més que mai, tenim la oportunitat i el luxe, així hauria de ser, de poder dibuixar fronteres cooperadores, democràticament. Visca la humanitat, visca la llibertat conscient i responsable.