La forma de les coses

Tots som molt vulnerables i egoistes. Tots manipulem, tots som manipulables i manipulats. La desgràcia és la inconsciència. Si en som conscients, hi ha respostes. Si no en som conscients, la traïció és la porta de sortida. (i és que, si no hem estat conscients de la manipulació és que hem estat traïts per algú o, pitjor encara!, per nosaltres mateixos). Si en som conscients, sovint, la naturalesa humana en serà la resposta. Vanitat o egoisme les primeres més ràpides i plausibles. Aquesta obra t'encantarà per que ets un dels personatges més que mai, entres a escena quan no t'ho havies plantejat i et questiones tot allò que passa davant dels teus ulls. Hi ha límits en la conducta humana quan és guiada pel credo més íntim?. Et posiciones i prens el relleu als actors davant les seves converses, els seus petons, abraçades, crits, silencis, postures i opinions. Arribant a discernir les dues cares de cadascú, t'arribes a reconciliar amb tots els personatges i els perdones les estridències. Jo li perdonaria a l'Evelyn el fet d'arribar tan lluny, tan lluny per mostrar-nos tan a prop del no res. Neil Labute aprofita per recordar-nos la gran habilitat i do que posseïm els humans: manipular, malinterpretar i tergiversar les paraules fent que una mateixa cosa prengui mil i una formes diferents. Crec que a la vida hi ha límits que comencen amb el propi concepte de realitat i ficció. Comencen en com d'allunyat n'estigui un mateix de l'altre/s. Límits que comencen en la mida psicològica del nostre cor. A la vida els límits comencen on cadascú decideix distingir, delimitar, l'art de la futesa. Però llavors s'avança en el camí i tornen les preguntes...... hem de posar límits a totes aquelles coses que considerem futeses? el fi justifica els mitjans?
On tu hi vegis futesa, jo puc veure-hi art, i potser (com en aquesta obra) per que m'ho miro desde fora. Perdona'm Adam! tots som molt vulnerables i egoistes.


Dirigida per Julio Manrique, inspirada en the shape of things


Behind every exquisite thing that existed, there was something tragic. (Oscar Wilde)