La pèrdua ens acompanya.
Apoderats per una sensació presque impossible de fer desaparèixer ni per mil àpats ni amors difusos. Perquè davant la pèrdua no hi ha res, però res de res, ni resignació ni colors. L'abisme i una altra mort.
Flaixos ràpids que oblidarem d'aquí segons i recordarem quan uns altres ens enceguin.
No nostres, ni avui.
Llàgrimes invisibles per l'aire. Sense alè ni gust. Ulls i visions de curta volada, improbable, impossible.
Nosaltres som la pèrdua
i no com a fet negatiu, som vius; fefaentment.
I calla, no diguis res. Prou silenci. Quieta petita estrella fugaç.
Quiet.
Al teu costat tot és fàcil. Perdre't no és res més que viure fins demà.
Apoderats per una sensació presque impossible de fer desaparèixer ni per mil àpats ni amors difusos. Perquè davant la pèrdua no hi ha res, però res de res, ni resignació ni colors. L'abisme i una altra mort.
Flaixos ràpids que oblidarem d'aquí segons i recordarem quan uns altres ens enceguin.
No nostres, ni avui.
Llàgrimes invisibles per l'aire. Sense alè ni gust. Ulls i visions de curta volada, improbable, impossible.
Nosaltres som la pèrdua
i no com a fet negatiu, som vius; fefaentment.
I calla, no diguis res. Prou silenci. Quieta petita estrella fugaç.
Quiet.
Al teu costat tot és fàcil. Perdre't no és res més que viure fins demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada