Dustin O'Halloran; escolteu,

no li tingueu por a l'amor. És l'únic que us endureu.
No, no sigueu egoïstes, us és regalat.
Obriu els ulls. Ho veieu?
Més que sentir-lo, és dins.
No, no hi ha res més; no us hi capfiqueu. Taps de suro emmetzinats, menys que més ofegats!

Si, si, si exacte. Això mateix.



Au va! Tant dramatisme; tant sols caminar. I aquí ja està. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada