Encara que ens hi escarrassem,
mai podrem abastar la ploma que vola enllà;
d'un balcó estant, la impotència alegre.
Ni llençant-nos daltabaix la podríem agafar.
Morint esclafats.
I la ploma que s'escapa, s'escapa, sense saber res, fina, suau, petita, cel enllà, i estirem la mà i quedem buits.
Des del balcó veiem l'altre, entre el vívid forat del mig.
La ploma no.
mai podrem abastar la ploma que vola enllà;
d'un balcó estant, la impotència alegre.
Ni llençant-nos daltabaix la podríem agafar.
Morint esclafats.
I la ploma que s'escapa, s'escapa, sense saber res, fina, suau, petita, cel enllà, i estirem la mà i quedem buits.
Des del balcó veiem l'altre, entre el vívid forat del mig.
La ploma no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada