Aquest any, a través del Facebook, hem sigut testimoni de moltes festes que no ens han vist. Riures, foscors, cigarrets, desenfocs, lluentons, alcohol, taules, caos, tovalles, talons, i algun llençol, entre fotografies i més fotografies que es perdran en l'espai mentalitzat digitalment.
M'he adonat d'una cosa... per molta globalització, tots necessitem (i valorem) aquell moment de recolliment en algun punt, amb algú. Un instant que ens continuïi fent sentir part de la nostra veritat, coexistint entre les altres. Seguim planificant-lo, buscant-lo, i trobant-lo, sovint inconscientment.
...que visquin els petits estels fugaços que són les nits de cap d'any. En diferents indrets, tots junts.
PS: Continuem perdent-nos pels jardins! lluitem en aquest nou any que acabem d'estrenar. Noteu com s'ha obert, refrescant, sparkling, com una ampolla d'spumante. No deixeu que s'esbravi!
Que així sigui!
ResponEliminaFeliç any XII amic!
ResponElimina