Cuinant un pastís

Escriure et fa estar acompanyat. I perds tota la ja de per sí inexistent noció. Escriure sentint la Tramuntana com campa per fora...et fa estar a la glòria del gust, la felicitat i el somriure real i figurat. Del moral i el físic.
Published by a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)