Tu m'allumes

La simplicitat m'apareix luxosa. És molt difícil veure-la i tenir-la perquè està amagada en aquests carrers tant plens de pantalles lluminoses i personatges individualment concentrats en gadgets i mitjons ratllats. com un diamant, brut i fosc. bip bip: et menjaré el cony. T'estimo. T'estimo. Et menjaré el cony. Bon dia. I et correràs. Denigrant! ordinari!, encara ens espanta parlar de sexe amb el desconegut. Ens fa por, som conservadors, és tot un tabú. som un tabú. Ens encadenem a la convenció com si fos l'últim eslavó de la coherència.
perduda (?)

No veiem que la coherència tant pot ser un Bloody Mary a Capri, com tres cacauets a Zagreb.

-Què és el més bonic que t'han dit avui? -potser si que pot ser això. potser si que el més bonic siguin les ganes que tens de donar-me plaer sexual. verbalitzades, les ganes verbalitzades. Sonen i se'n van.

La conversa m'ha escandalitzat, m'ha ruboritzat, m'ha posat nerviosa, m'ha retratat. M'ha agradat. La simplicitat és el teu t'estimo, tant ple de matissos i tant estudiat, tant per fer, tant per descobrir, tant decidit, tant madurat, tant treballat. La simplicitat és la teva veu en la fosca nit --típica, tòpica i poc curiosa--. La teva mà amiga. La humitat, la voluntat, l'alegria, l'escalfor.

Vaig provar la galeta de Perouges!

La simplicitat és el minut en el que estàs fent realitat el somni i te'n adones. La simplicitat és la felicitat d'obtenir-ho, assolir-ho, captar-ho...gaudir-ho al cent per cent, ara, avui, aquí, endins.


QUÈ ÉS EL MÉS BONIC QUE T'HAN DIT AVUI?