El Corte Inglés ha acostat la música italiana a les classes populars. No sé per que m'incomoda. La gent no sap que és una tarantella, és com quedar-se a la superfície i sempre igual. res més.
S'han de fer moltes pràctiques per la universitat amb aquest nou mètode unificador d'aprenentatge i no puc extendre'm el que voldria escrivint sobre aquest tema. També m'agradaria deixar constància que a la biblioteca privada del número 11 del carrer del Nord m'hi podria passar dies i dies sencers. Això si, amb algú que m'anés abastint de raviolis de pera i formatge, salsa roquefort i xocolata negra.
Ara m'escapo amb una biografia de'n Winston Churchill escrita d'una manera planera per Sebastian Haffner.
Jo ja us dic que em podria quedar molts dies a la biblioteca del número 11. Llàstima que mirar el mar persisteix un instant i "les primeres frases sempre són difícils: en un article de periòdic no ho són menys que en una declaració d'amor".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada