I tots contents

Divendres 5 de març del 2010, dos quarts de 12 del matí. A l'Autònoma de Barcelona era un matí més, un matí de principis de març, assolellat de café calent i bufanda a la bossa. Amb les amigues ens trobem al bar de la Cívica i marxem cap a la xerrada que la diputada nacional d'Unión Progreso y Democracia farà a la Sala d'Actes de la nostra institucional facultat. Lo que nos une es el DNI, bé, a dreta llei (la llei que tenim ara, la que ens emmarca sense haver-ho demanat) té raó aquesta senyora.
Però que només som autòmates racionals?, que et guanyaràs a tothom empíricament? que el teu discurs és només el 2+2 fan 4?, aquí hi ha moltes variables i jo tenia ganes de veure aquesta dona, veure si era humana o només una constitució espanyola atrotinada, potinejada i rebragada. A dreta llei i tant dreta.
Força gent davant la porta on hi havia dos agents i una agent de seguretat barrant el pas, controlant els assistents com si es tractés de la porta d'una discoteca light. Als meus veïns de facultat no els va costar massa entrar a la sala, a les 12 van començar a cridar consignes independentistes d'una violenta, amarga, enrabiada manera. Una manera que ofenia a tots els presents pacífics.
La intensitat va començar a pujar i pujar, a la discoteca light començaven a guanyar la partida els embriacs, aquests feien por i provocaven desesperança, desànim. Els moderats, els austers, aquells que fins aquell moment deien les coses sense alçar la veu, sense cridar (increpats de feixistes, col·laboracionistes, acusats de "fer el joc"...) van començar a enfurismar-se, a revoltar-se també. D'ateus i fins i tot d'agnòstics, segurament n'hi havia més que creients a la sala, per tant, no varem parar la galta, varem contestar amb la única veritat que teníem: l'argumentació que ens han donat la raó, l'emoció i l'educació.
M'agradaria pensar que tots vam quedar contents. Crec que tots vam quedar contents.
Els maleducats per que van aconseguir el que s'havien proposat, segur, de ben segur que els va sortir més barat del que realment els costava però, tranquils, tothom els ha condemnat i denunciat. I són pocs i no tenen raons. Sobretots, no tenen raons. És ben sabut que la potència sense control no serveix de res, s'estimba pel pedregar. Poden seguir cridant i protagonitzant actes estúpids, endavant, com molt bé va dir el nostre sant degà, Salvador Cardús, s'ha de garantitzar la llibertat d'expressió, però d'aquí a que la vostra expressió sigui efectiva hi ha un gran abisme. Per que aquelles, aquelles no són les maneres.
D'altra banda, els moderats (que no per això menys efectius ni menys radicals, igual de joves, amb la mateixa sang que bull) també podem estar contents, que varem demostrar que existeix una altra Autònoma, la que escolta i es fa escoltar, la que té un nord realista i romàntic, la que per parlar no necessita cridar, la que sobretot, per fer-se escoltar no necessita atacar.
El degà, si més no, pot estar tranquil, en pau, va fer allò que havia de fer. Intentant ser parcial, intentant escoltar a tothom. Per mi és un símbol de llum. Persona que escolta i escriu amb i per la orella.
La senyora diputada d'UPyD també estava contenta, ja ho crec si ho estava, baixant l'escala cap al cotxe semblava que els crits l'estimulaven. Més que contenta la senyora va marxar excitada de la meva universitat. I la veritat, companys de viatge, no podreu estar en desacord amb mi quan us dic que us ho vau montar ben malament que volent demostrar l'odi que us suscita li regaleu un orgasme mediàtic. Però que no ho veieu, colla d'estratègues de xanxa?.
Encara que no el demaneu ni l'escolteu, us donaré un consell. El pròxim dia que una persona que no us agrada, sigui pel que sigui, visiti la universitat, planteu un cartell davant del lloc on es cel·lebrarà l'acte i escriviu:
No entreu a escoltar aquesta persona per que diu això i allò i el de més enllà, no entreu a escoltar aquesta persona per que no parla com vosaltres, no entreu a escoltar aquesta persona per que no pensa com vosaltres, no entreu a escoltar aquesta persona per que ha declarat tal cosa. I doneu la llibertat a la gent. Escolteu el que us dic: doneu (vosaltres....lliures entre els lliures!) la llibertat a la gent per escoltar o no escoltar a les persones... També hi ha una altra sortida: quedeu-vos al bar seguint arreglant el món, mentre ell a fora seguirà fent la seva, sense els vostres insults.