"A la francesa" o "al francès" a bona hora seràs atès.
Des de la placeta recurrent, el menú corrent, poc graciós d'11 €, això sí a l'aire baixant de la Vila de Gràcia que va cap al mar tot seguint el recorregut d'aquesta nostra estimada ciutat BARCELONA. La deixem intermitent per períodes de descoberta "altrove" com diuen els italians. Cerquem experiències sense revelacions trascendents però que ens vagin omplint de coneixement.
Entre Nova York i el Carib cop de mall amunt la Boqueria lluny, entre nostàlgia i un enyorisme eutròfic anirem traçant el camí fent del dia a dia un divertit rodolí. La teva amiga que t'estima tan de lluny com d'aprop. Fais gaffe!! com diuen a París! Para compte! gaudint salvatge i entenimentadament si l'oximoron ho permet.
Un petó ple d'amor!
I així em deia fins aviat la meva estimada Helena. Doncs a Nova York hem aterrat. Exactament a Brooklyn, a Prospect Heights...prop dels parcs que tant ha anomenat l'Auster a les seves novel·les. Desprès de llegir na Dorothy Parker, en Paul Morand, en Gay Talese, la grandíssima Fran Lebowitz o el senyor Joseph Mitchell, per prescripció facultativa del doctor Graupera, toca a servidora la meravellosa tasca de descobrir per una mateixa els secrets que es deixin desenmascarar d'aquesta ciutat que dorm a deshora.
De moment, els jueus ortodoxes abillats amb els seus barrets han estat molt divertits, els primers a donar-me la benvinguda al barri, durant un parell de dies en grups de dos o quatre han preguntat a tort i a dret si hom era jueu.
-Morning, are you jew?, Excuse me, are you jew?
Si els deies que sí et tocaven un corn, un petit shofar, fet amb la banya d'una ovella mascle, uns sons molt seus. En acabat, els jueus es desitjaven Shana Tova; estem parlant de la cel·lebració del seu any nou, Rosh Hashanah.
D'altra banda, hi ha molta gent a tot arreu, moltíssima. Sembla que tot el món estigui passant en el precís instant que poses un peu als carrers de Manhattan. Per no parlar de Brooklyn, on hi viuen quasi dos milions i mig de persones. Ho tindré difícil per trobar a qui vull, entre tanta generació, o no. Com cercar una agulla en un paller.
En definitiva, poc a poc, i bona lletra.
Molt interessant. Però la pregunta és "Are you jewish?", no pas "Are you jew (sic)?", que no és correcte.
ResponElimina