El Nadal i la utopia
L'art pot aconseguir fer bella la merda que hi ha al món. Per penjar-la i admirar-la i tornar-la a llegir així. Damien Deroubaix també es queixa del sistema. Dins d'aquest, l'odiós consumisme exacerbat. D'aquí un mes arriba Nadal. El Nadal del segle XXI, el Nadal del 2009. Com sona la paraula Nadal, avui?. "Vivim una crisi de valors", primer m'ho creia però fa un temps que he descobert que la crisi és permanent. Avui a classe un noi ha dit que el que és permanent és el conflicte... jo discrepo.
La crisi si, ja que estem canviant cada dia; tot canvia molt cada dia però sort en tenim que de vegades apareix un ordre inesperat dins nostre i el conflicte s'amaga. L'absència d'aquest és palpable uns segons (d'una vida) al nostre voltant, també. És fantàstic.
Conflicte i felicitat són moments.La crisi és.El Nadal arriba i se'n va
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada