-Y voy para allá!, para allí!, para arriba.
-On ets?.
-Pensaba que te ibas a operar hoy...
-Ma mare m'ha de donar uns papers, quedem allà doncs, 5 minuts.
Sabadell Estació, final del trajecte.
El tren i el mòbil conjugats tenen aquestes coses; en un moment, de cop i volta, tothom es posa a parlar amb el telèfon mòbil i sense cap mena de problema van deixant anar les activitats que han ocupat el dia o les programades o les imaginades. És curiós, si no en teniem prou amb el mòbil, ara existeix el twitter, així podem descriure què estem fent segon a segon... em segueixo preguntant quin sentit te. Si, curiós, mil maneres de mantenir-nos connectats i comunicats però cada cop més egocèntrics. Quines coses te la vida! Volem donar imatges de normalitat en un un món ple d'anormalitats. Si, sempre, però mai d'una manera tan forçada.
Aquí també passa una altra cosa: ens hem assabentat que el Ramon li pregunta a la Pilar quin dia vol fer el dinar entre matrimonis per ensenyar-se les fotos de l'últim viatge a Berlin, ara, si aquest sr. Ramon ens frega sense voler amb el braç, si les nostres pells s'uneixen durant unes mil·lèsimes de segon, ràpidament, fem mala cara, ens emprenyem, ens posem de mal humor i en el pitjor dels casos ho recordem durant unes quantes hores.
-Punyeta el sr. Ramon! com ens ha envait el nostre espai, què volia, per que no ha vigilat, per que m'ha perturbat?.
Cadascú dins la seva cel·la vidriosa i translúcida. Deixem entrar sense compromís, sense definició. Deixem entrar amb recel. JAJAJA. Som ben graciosos, que som ben iguals.
I de vegades aquest trajecte, pot esdevenir el més gratificant del dia, tot canviant aquest status quo perpetu.
Home esclar!! sota l'atenta mirada de tots aquells als que no els interessa per res, res, de res, però que hi han de ser, que ho han de veure, ho han de viure. Distraccions loooooow cost.
Seguim regalant-nos indiferències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada