Bona nit i bon dia

Són les 5:11 del matí i per la Rambla hi passejen turistes joves beguts i turistes de mitjana edat beguts. Els senyors de Barcelona Neta reguen els terres i les cantonades. Pixum, sangria i quatre gotes de whiskey. A les escales d’algun portal, a la plaça del Rei, hi ha tres noies amb faldilles de disseny i botes, que riuen fort. Una parella camina agafada de la mà, són les 5:14 però ells no ho saben, han perdut el compte del seu conte. Dos nois i una noia surten del Sidecar. La noia els hi està explicant coses molt divertides, els nois riuen de valent i se la miren amb bons ulls mentre deslliguen les bicicletes per tornar cap a casa. Els turistes criden i semblen simis agafats tots pel coll. Un porta un barret i els altres les camises blau cel mig obertes i el pit jove. A la font hi ha un grup que es fa fotos amb el telèfon. Són moderns, fan posturetes.

Una altra para un taxi per acostar-se fins la Barceloneta. No porta bossa així que no te por que li robin res. Vol veure el mar, que està fosc, que és col·lega de nit.

Ell puja ciutat amunt, per un Passeig de Gràcia luxós, eixut i fred. Els camions d’escombraries també fan ruta compartint carrer amb els taxistes discrets.

El City Hall tanca portes i tots els jovenets engatats seuen als bancs de davant l’establiment seduint amb més o menys destresa les últimes preses, opcions o oportunitats de la nit. Cap ho nota encara, tots ho comparteixen, però la catipén alcohòlica és ben desagradable.

Mentrestant, el matrimoni dorm al seu llit comfortable de Via Augusta cantonada Plaça Molina. Al pis, silenci. Nomès de tant en tant el radiador fa algun espetec.

Els pakis encara fan l’agost venent les últimes servesabíer; o haix o el que escaigui.

Els regulars comparteixen la Plaça del Sol i un peregrinatge fidel que no la deixarà si no és per tornar-hi a petar. Un noi grec es creua amb una noia i els dos es besen apassionadament al mig del carrer Verdi. No hi ha abans ni desprès i serà una història llarga.

Els establiments estan tancats i encara hi ha aquell grup de francesos que s’ha ajuntat al voltant de la font del Parc de la Ciutadella tot trobant un moment que els acompanyarà per sempre.

Aquesta és la ciutat que recordo a les 11:21 minuts de la nit des de l’altre cantó. Ara visc en una urbe de vuit milions de persones i això em fa recordar la meva adorada Barcelona com el barri més bonic que tinc al cor. El racó més distret i previsible del món.

D’aquí poc ja clarejarà. A can Foix vendran pastissos i als Tres Tombs es continuaran servint tallats i entrepans de formatge.