I em diu que jo nomès
escric coses per gent que em fa sentir molt o alguna cosa així. Espero que hagi
volgut dir que, de tant en tant, escric coses per la gent que m’importa, si
SEMPRE és així, quina puta merda de literatura la meva. Per teràpia vés al piscòleg! Tot i que segur que ho feia perque volia ser protagonista de les meves paraules. Ailàs, si ja ho és. Qualsevol cosa l'escric amb el cor i el cap, i qualsevol que és al cor, és cor. Whatever. Avui he dormit 3 hores i per moltes voltes més que faci al llit, l’únic
que aconseguiré és fer l’embolic de manta més gran. Haig d’acceptar que quan hi
ha claror, ja no hi ha salvació possible.
Gràcies nina de
cera, bella figura real i tangible. Per què encara no ho havia fet? Perque crec
que ho faig i ho dic i ho escric i t’ho expresso cada dia. I saps què més?, de vegades
un silenci seguirà dient més que mil paraules, sí, that sucks for writers.
Si la vida són
etapes... jo sóc afortunada, tu ets la flor olorosa del meu jardí i com que ets sagrada, no et marciràs mai.
http://www.youtube.com/watch?v=MqHHZrGKk3k
http://www.youtube.com/watch?v=rRva0YOVtcI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada