Bona nit i bon dia
Són les 5:11 del
matí i per la Rambla hi passejen turistes joves beguts i turistes de mitjana
edat beguts. Els senyors de Barcelona Neta reguen els terres i les cantonades.
Pixum, sangria i quatre gotes de whiskey. A les escales d’algun portal, a la
plaça del Rei, hi ha tres noies amb faldilles de disseny i botes, que riuen
fort. Una parella camina agafada de la mà, són les 5:14 però ells no ho saben,
han perdut el compte del seu conte. Dos nois i una noia surten del Sidecar. La
noia els hi està explicant coses molt divertides, els nois riuen de valent i se la
miren amb bons ulls mentre deslliguen les bicicletes per tornar cap a casa.
Els turistes criden i semblen simis agafats tots pel coll. Un porta un barret i
els altres les camises blau cel mig obertes i el pit jove. A la font hi ha un
grup que es fa fotos amb el telèfon. Són moderns, fan posturetes.
Una altra para un
taxi per acostar-se fins la Barceloneta. No porta bossa així que no te por que
li robin res. Vol veure el mar, que està fosc, que és col·lega de nit.
Ell puja ciutat
amunt, per un Passeig de Gràcia luxós, eixut i fred. Els camions d’escombraries
també fan ruta compartint carrer amb els taxistes discrets.
El City Hall tanca
portes i tots els jovenets engatats seuen als bancs de davant l’establiment seduint
amb més o menys destresa les últimes preses, opcions o oportunitats de la nit. Cap ho nota encara, tots ho comparteixen, però la catipén alcohòlica és ben desagradable.
Mentrestant, el
matrimoni dorm al seu llit comfortable de Via Augusta cantonada Plaça Molina. Al pis, silenci.
Nomès de tant en tant el radiador fa algun espetec.
Els pakis encara
fan l’agost venent les últimes servesabíer; o haix o el que escaigui.
Els regulars comparteixen la Plaça del
Sol i un peregrinatge fidel que no la deixarà si no és per
tornar-hi a petar. Un noi grec es creua amb una noia i els dos es besen apassionadament al mig del carrer Verdi. No hi ha abans ni desprès i serà una història llarga.
Els establiments
estan tancats i encara hi ha aquell grup de francesos que s’ha ajuntat al
voltant de la font del Parc de la Ciutadella tot trobant un moment que els acompanyarà per sempre.
Aquesta és la ciutat que recordo a les 11:21 minuts de la nit des de l’altre cantó. Ara visc
en una urbe de vuit milions de persones i això em fa recordar la meva adorada
Barcelona com el barri més bonic que tinc al cor. El racó més distret i previsible del món.
D’aquí poc ja
clarejarà. A can Foix vendran pastissos i als Tres Tombs es continuaran servint
tallats i entrepans de formatge.
ÀNIMA VIVA
I em diu que jo nomès
escric coses per gent que em fa sentir molt o alguna cosa així. Espero que hagi
volgut dir que, de tant en tant, escric coses per la gent que m’importa, si
SEMPRE és així, quina puta merda de literatura la meva. Per teràpia vés al piscòleg! Tot i que segur que ho feia perque volia ser protagonista de les meves paraules. Ailàs, si ja ho és. Qualsevol cosa l'escric amb el cor i el cap, i qualsevol que és al cor, és cor. Whatever. Avui he dormit 3 hores i per moltes voltes més que faci al llit, l’únic
que aconseguiré és fer l’embolic de manta més gran. Haig d’acceptar que quan hi
ha claror, ja no hi ha salvació possible.
Gràcies nina de
cera, bella figura real i tangible. Per què encara no ho havia fet? Perque crec
que ho faig i ho dic i ho escric i t’ho expresso cada dia. I saps què més?, de vegades
un silenci seguirà dient més que mil paraules, sí, that sucks for writers.
Si la vida són
etapes... jo sóc afortunada, tu ets la flor olorosa del meu jardí i com que ets sagrada, no et marciràs mai.
http://www.youtube.com/watch?v=MqHHZrGKk3k
http://www.youtube.com/watch?v=rRva0YOVtcI
El deseo es salado (o montículos de sal en medio de la nada, tan bellos como las montañas nevadas)
El deseo es salado
y la sal conserva los alimentos.
Aunque el deseo
tiene fecha de caducidad.
Pero la sal
conserva el deseo.
Aún así, este tiene
fecha de caducidad.
Seguro? Has visto
un bacalao “en salaó”? Resiste y vive y vive y se mantiene; ya lo hacían los
sabios romanos.
Pero el deseo tiene
fecha de caducidad.
Seguro? Cuánta sal
mantiene el mar?
Si, el deseo es
infinito pero caduca.
Y sonrío.
Tu contradicción
ligada a este deseo es tan imposible de substituir como la sal para aquel rey
del cuento. Este deseo que llena tu pequeño cuerpo de partículas saladas, buenas,
bonitas, sabrosas.
Cuánto tiempo dura
el deseo?
Tanto como estas
mariquitas de plátano doradas y crujientes.
Pero tú sabes que
las chicharritas amarillas desaparecerán del plato y la sal quedará ahí.
Pero hay tanta sal
en el planeta Tierra! Que qué valor tiene este deseo salado?
Si, si bien el deseo
es siempre el mismo y está en todas partes, uno no puede negarlo, porque su
gusto es demasiado intenso y característico... Y dura, y caduca, y vuelves a
descubrirlo, de nuevo, aunque sea el mismo.
El deseo es salado.
Puede ser flaco o gordo como la Maldon. Pero el deseo se te ha metido en los
pantalones, dónde esta la sal ahora? La sal está en tu cabeza.
Y como pica en la
herida! No puedo acabar de darme placer con este dolor. Pero recúbrela toda de
sal, la gran mancha de vino en el mantel, y deja que limpie el charco
–sagrado?-
O nada.
Pon esta sal dentro
del frasco más bonito y envíalo, con un suave toque, a la parte más profunda
del armario blanco.
Ahí se mantendrá el
deseo. Pero no te engañes, ahí estará la sal, para siempre, deseo.
Y a veces querrás
darte placer pero alguien habrá salado tus genitales, como los camiones salan
las calles para no resbalar. Y entonces no podrás, y entristecerás y
enfurecerás, pero seguirás provándolo una y otra vez; lucharás intentando ser
más terco que el deseo que inunda tu sexo. Y eventualmente terminarás tu plato
en la oscuridad de la noche. Y por la mañana, las partículas saladas que irás
encontrando aquí y allí, te recordarán un deseo eterno.
Un deseo de vida, un
gusto por el vivir.
Tócate sal. Salada.
Siente este deseo que es salado y que no muere, revive y revive y primero
escuece, pica muuuucho, pero luego cura. Cura como todo en la vida, con el
tiempo, sana porque se ha abrazado al amor.
Y ante la incapacidad
de que llegue este placer, la tensión y la noche y el viento, te agobiarás y
cansarás y recordarás las lágrimas del principio, sal en tu boca, y volverás a
coger la pluma y te preguntarás:
-Y si dejo el deseo
sin calmar?
Va, bien, pero sin
probar esta sal la vida es insípida y te falta algo, y tú lo sabes.
Cómo se que es
salado? Porque he provado las lágrimas de tu deseo;
Y mis ojos cerrados
ya no se si –el ruido- es viento o es el mar (bravo).
Me he dormido en la
arena, esto son las olas. Pero este lecho es cómodo, tengo una manta muy suave
y es negra noche, ojos abiertos, deseo guardado, viento invencible.
Entonces me he
convertido en alguien que no puede comer demasiada sal, que retiene líquidos. O
ninguna! Que no me conviene por prescripción médica. Pero ya no me inquieta,
cierro los ojos de nuevo y descanso. Hasta que vuelvas a llegar, deseo salado,
y me arrastres hasta dentro cuál corriente marina.
Sal fina, sal
gruesa, sal baptismal, sal moneda de cambio, sal Kosher, sal aguda, sal que
cura, sal tonificante, sal mala, sal de aquí.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)