El problema és la falta de voluntat i el buit. Que quan arribes a casa desprès de dues cerveses i un xarrup de tequila. Que quan you called a night amb un parell de birres i un xarrup, arribes a casa i necessites omplir el buit de solitud que s'apodera d'alguna part immaterial del teu ésser, i et menges moltes patates chips que et deixen els dits taronges i cinc beef cherky sticks i una mica de llaminadures, perque hi ha alguna cosa que et crida i no et deixa dormir.
Avui sóc a un barri plàcid de la Ciutat de Mèxic. Ja no tinc els dits taronges. Tinc els dits plens de llum i força.
Que seguim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada