El dolor
d’absència és buit.
Escriure és
sobreviure.
Quan escrius
fixes la mirada en les paraules que van apareixent i penses en la següent,
encara que sigui automàticament.
Ara haig de
menjar quelcom i deixar que l’estómac es concentri en tirar endavant.
Per equivocació,
aquesta grafia œ ha aparegut i jo em vull morir.
El meu cœur és
trist.
No puc escriure
del que ha passat, ara.
MORT i quan ja
mort només hi pot haver silenci i al cap d’un temps les flors floreixen i tot
torna a començar.
No em digueu més
que no la deixi escapar, ella ha decidit marxar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada