L'espera

S'enfila del baix ventre cap a la gola i inflama les temples fins al capdamunt del cervell.
Estira els omòplats, les seves escàpules, clavícula, ben amunt! i no et deixa pensar.
Creues i descreues els peus. A l'estiu se t'enganxen les cuixes entre elles, molest. A l'hivern, el fred fa que t'acostis més a tu mateix però el foc s'encén igual; desglaçant l'interior; ultra tensat, impossible.
De tant rascar segurament el cor s'escaparà fora costelles, situant-se davant la muralla, regalant-se al nervi. trencant centenars de fils.

Creuats i units.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada