El pitjor és que es tracta d'un patiment buit. Un plor dissecat amb humitat que ells mai no compartiran.
No hi ha sol que pugui véncer el dolor.
No hi ha temps que lluiti.
El temps no hi és, no és res.
I és l'únic que passa mentre reflexionem com dir-nos-ho tot. Quin horror provoca perdre'l.
i a menys paraules més oblit, més desaprenem a calmar el patiment que ells no veuen, mai sentiran.
La salaó es clava en les entranyes sota la pell del ventre. S'arrapa a les parets. La salaó NO ESQUITXA és una massa precisa ben dirigida, i fa mal.
No hi ha sol que pugui véncer el dolor.
No hi ha temps que lluiti.
El temps no hi és, no és res.
I és l'únic que passa mentre reflexionem com dir-nos-ho tot. Quin horror provoca perdre'l.
i a menys paraules més oblit, més desaprenem a calmar el patiment que ells no veuen, mai sentiran.
La salaó es clava en les entranyes sota la pell del ventre. S'arrapa a les parets. La salaó NO ESQUITXA és una massa precisa ben dirigida, i fa mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada