formigues, formatge.

Avui m'he adonat que quan un escriu es torna més gelós dels mots. Dels seus escrits. I em demano disculpes a mi mateixa per la vulnerabilitat i per la única superfície que aquí es deixa entreveure. Llarga vida a l'expressió fugaç, llaminera. Tot el que queda, el pòsit, en secret i amb tot l'amor

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada