Jo estava llegint La possibilité d'une île, de'n Houllebecq, traduït a l'anglès; sí, diga'm el que vulguis, però és el que va arribar a les meves mans.
No hi havia la versió original a prop i jo tenia moltes ganes de llegir-lo.
N'havia llegit un bon tou, i aquesta nit, després d'un impressionant sopar amb el meu amic Daniel Miller, un reputat DJ britànic i propietari del segell discogràfic MUTE, he decidit regalar-li.
No em facis dir per què, tot el personatge de'n DANIEL (ostres, mira quina casualitat. Nota al cantó. Les casualitats no existeixen), m'ha recordat a ell, i a això nostre.
I doncs, aquest mateix vespre, abans de trobar-me amb ell, he comprat per uns 13 dòllars, a la biblioteca/botiga de merchandising de la NYU, el llibre de A room for one's own, de la Virginia Wolf.
I així el cercle es tanca. Després d'un sopar me-ra-ve-llós, amb vi català, babaganoush, peix indescriptiblement ben cuinat per uns latinos, i couscous de pollastre al qual he estat convidada, ell ha marxat amb un petó que reafirma la seva elegància i el meu respecte cap a la seva persona, jo he marxat amb Wolf a la línia L, tot regalant-li Houllebecq a mon ami, sense haver-lo acabat. Amb dedicatòria. I tot el gest l'ha fet molt feliç.
For the record, fieu-vos de les persones que s'alegren genuïnament de rebre un llibre com a regal. Que ho valoren, més enllà.
I que visqui la llibertat!
i la panxa plena.
I totes les altres coses que han de viure.
No hi havia la versió original a prop i jo tenia moltes ganes de llegir-lo.
N'havia llegit un bon tou, i aquesta nit, després d'un impressionant sopar amb el meu amic Daniel Miller, un reputat DJ britànic i propietari del segell discogràfic MUTE, he decidit regalar-li.
No em facis dir per què, tot el personatge de'n DANIEL (ostres, mira quina casualitat. Nota al cantó. Les casualitats no existeixen), m'ha recordat a ell, i a això nostre.
I doncs, aquest mateix vespre, abans de trobar-me amb ell, he comprat per uns 13 dòllars, a la biblioteca/botiga de merchandising de la NYU, el llibre de A room for one's own, de la Virginia Wolf.
I així el cercle es tanca. Després d'un sopar me-ra-ve-llós, amb vi català, babaganoush, peix indescriptiblement ben cuinat per uns latinos, i couscous de pollastre al qual he estat convidada, ell ha marxat amb un petó que reafirma la seva elegància i el meu respecte cap a la seva persona, jo he marxat amb Wolf a la línia L, tot regalant-li Houllebecq a mon ami, sense haver-lo acabat. Amb dedicatòria. I tot el gest l'ha fet molt feliç.
For the record, fieu-vos de les persones que s'alegren genuïnament de rebre un llibre com a regal. Que ho valoren, més enllà.
I que visqui la llibertat!
i la panxa plena.
I totes les altres coses que han de viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada