Sense pare

Un dia vaig tenir un pare. Fou un dia bonic, feia sol i la temperatura era ideal.
Fou fugaç. Un dia en una vida llarga i pròspera és tant sols un dia. Emperò, un dia pot ser el dia més important. Tot i que no deixa de ser un dia. I a mida que n'arriben de nous, de pares i de dies, aquell dia que vaig tenir un pare, se'n va a dormir. Quan encara estava despert, el dia esclatava llum i bons aliments. Ara, aquell pare que vaig tenir un dia ha marxat ben lluny, una separació forçosa, volent i sense voler, un esperit envalentonat. Avui és un dia nou sense pare, i és el dia més important de tots. 
Adéu.
Fou un dia interessant, que va morir. 
Fou un dia interessant, que van exterminar. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada