De sobte, un home amb una llarga
barba i els cabells tapant-li la cara em diu quelcom. Sembla que és un sense
sostre que demana diners, no ha perdut del tot la xaveta, està allà al mig,
entre sí i no, i això el fa interessant. Em parla d’una màquina amb botonets,
que hauria de tornar a jugar perque li ha tocat no sé què, és el seu dia de
sort. De cop i volta arriba un altre barbut i el primer se n’alegra. Oh, quan
temps sense veure’t per aquí!, mentre aquest segon, amb una quipà aguantada amb
un clip ben visible, li extèn un dòlar, i comença a parlar d’una profecia: diu
que alguna cosa està passant, i que les armes de destrucció massiva han passat
d’Irak a Síria, acte seguit marxa, diu que té pressa per anar a la ciutat.
A l’andana del metro dos niggas
es barallen, cridant-se de cantó a cantó, mentre una noia els intenta calmar;
en marxen uns i l’altre es posa a cridar a la noia, finalment, aquesta també
marxa, mig vociferant però més moderada que el company. Els altres usuaris assistim atents a l'escena des de diversos angles.
La pel·lícula / documental del
Salinger, dirigida per Shane Salerno,
ens revel·la que hi haurà noves publicacions entre 2015 i 2020,
esglaonades (una història que passarà a la Segona Guerra Mundial, que ell va viure
ferotgement…i’m crazy, after… i continuació de la família Glass). El pare de la
casa, advocat i pintor, m’ha deixat el seu llibre preferit d’aquest home, Nine
stories by J.D. Salinger, tinc ganes de tirar cap al llit a llegir-me-les.
La peli també explicava que li anaven
les jovenetes, segurament perque quan s’és jove una persona pot ser emmotllable al gust i ganes del més adult, així ho esgrimia el film. També que va tractar
molt malament una de les dones i la filla, cosa que ja havia llegit. Que mai va
voler que el Catcher es portés a la gran pantalla i que tres persones van
cometre assassinat alegant el llibre, inclós l’assassí de Lennon! (per fer-s’ho
mirar), segurament per això un dia va dir que haver escrit aquell personatge
havia estat una equivocació.
Tenia molta raó quan deia que un
ha d’escriure per un mateix. I doncs, aquí estem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada