Un home caminava amb una crossa carrer avall. Marxava malament, tort, ranc. I li costava. Vestia de color verd beige i la crossa era metàl·lica. Estirava la cama dreta, enllà. Unes hores més tard, pel mateix carrer, una dona d'ulls clars i pèl palla ros, d'algun país del nord, fred, germànica? Passejava un gran gos negre, de banda a banda de la via. El feia passar entre els barrots fent giragonses en comptes d'anar en línia recta, perquè l'animal estirava massa fort. L'educava a caminar com ella -no com ell- l'animal volia.
Un italià vell, desmillorat, quasi sense sostre, amb la cara inflada vermella i amb alguna protuberància, volia ajupir-se per collir un petit vas de plàstic tipus dentista que li havia caigut a terra. També amb una crossa, no se n'ensortia. Un altre home s'ajupí per ell i li collí i li donà; al cap d'uns minuts li tornà a caure, o ho féu expressament? una dona amb un carretó passà de llarg i un home després es tornà a ajupir pel got del vell italià.
Seguidament, entrà en un local amb el gotet. Infereixo doncs que la segona vegada li havia tornat a caure.
El nostre lloc al món. Les nostres activitats fora. La nostra vida al carrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada