Es varen trobar el 1926. Un en tenia 22 i l'altre 29. Units des de llavors per sempre.
Tingueren els seus alts i baixos, 20 anys sense parlar-se; és clar. Els genis s'atreuen i es repel·len amb un amor denominació d'origen secreta. Impenetrable per ningú més. Molt més únic que qualsevol altra història que pogueu conèixer o somniar.
Els estimo. I el fort imaginari que m'han deixat m'impulsa cap al millor dels móns.
PS: Una marranada pròpia de Déu nostru senyor que no sigueu immortals de carn i os.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada