Un quart de deu del matí passo per davant del Colmado dels Forcada (carrer Mallorca / Passatge de Domingo) i m'hi paro a comprar una ampolla d'aigua. Dins les orelles Compay Segundo que paro un moment per deferència, o potser per desitjar-li un bon profit al mestre amb bata marró de senyor dels queviures. -Gràcies!Veig un cartell, penso en la trampera de les catalanes i em fa contenta -La mamella catalana!
-Sí, la que tenen a Madrid!
-Ai. Si fossim més persones com vosté i jo...otro gallo cantaría...
-Ja cantarà, ja.
-Que tingui un bon dia!
En Jordi amb un deix jueu (com tots els propietaris d'establiment... molts números i equilibris i satisfaccions i esforç) segueix cada matí aixecant la persiana del digne negoci familiar, col·locant les ensaimades i la fruita a la vista de tots els vianants.
Desemboco al Passeig de Gràcia i segueixo recte avall, trepitjant les rajoles florejades que de vegades són netes i a voltes brutes. Quan el sol brilla, li fan la gara-gara...rajoles bufones trepitjades per vambes i talons.
(morts i enterrats sense lletres)
I arribar a la feina i el company Canalias amb una bella moderna camisa ens saluda amb vitalitat exultant i amb el romanticisme que el caracteritza amb aquesta cançó on fire
http://www.goear.com/listen/b19d0ad/senza-fine-gino-paoli
M'agrada.
ResponElimina