Amb interés creixent llegeixo un article sobre la seva prolífica economia tecnològica, i la revolució aparent i paradoxalment silenciosa que han dut a terme d'ençà de l'obtenció de la seva independència l'any 1991. Caps brillants i excèntrics amb ulls apassionats davant la valentia, o el que és el mateix, persones brillants, treballadores i apassionades, han aixecat i mantingut exitoses empreses de les quals se'n beneficia el món sencer. I tot plegat des d'un fred país del nord d'Europa que compta amb poc més d'un milió d'habitants. Un indret de confitura en pot petit.
Skype, TaxiPal i Yoga Intelligence Building són els exemples que cita el text. Totes ubicades al parc científic Technopol. Meravella la vocació de servei de les seves activitats; segurament constituint el motiu principal de l'èxit.
Clima, morfologia, mentalitat, tot va ajudar Estonia a ser un dels primers països que abraçà i s'especialitzà en la tecnologia, una revolució. I avui és l'únic país del món amb la penetració Wi-Fi més alta i el nombre més elevat d'óssos per càpita. Gran combinació! I tot amb les formes depurades de la sostenibilitat.
No cal escombrar massa neu del camí per trobar-ne els secrets... especialització, esforç, empatia, voluntat i molta energia positiva. De vegades, toca mirar a Europa, de vegades sí. Tot llegint, tot llegint penso en el nostre país, però no en puc parlar ara. Bé, mai me'n sento amb prou força com per parlar-ne fredament. Som més del doble de persones que Estonia, més del triple...i? aquesta quina excusa és? cap. Especialització, esforç, empatia, voluntat i molta energia positiva.
Esforç, voluntat. Empatia, energia poble. Ganyota per l'acomodament de formes estàtiques.
I més tard, enmig del viatge recupero quatre gargots que vaig fer a la llibreta. Els quals no em van permetre seguir avançant.
És difícil escriure quan un és feliç. La felicitat cobreix tots els sentits i els deixa anestesiats. Satisfets, plens, tips, com després del més exquisit tiberi. Tarte à la praline? amis, la belle, belle vie, tots els formatges, un remolí (!) d'èxtasi.
Llavors per escriure amb la quietud t'has de concentrar molt, molt, molt i escoltar la panxa, enganya menys que el cor...-ràpida picada d'ullet múrria al filòsof-... i si no sents res, seguir escoltant, seguir escoltant, hi ha un moment que les paraules pujaran fins al cervell i ja estarà; podràs continuar el viatge històric fins al final.
Ah la felicitat!, mata tant com l'escriptura. Per sort, les dues van de la mà.
L'única desgràcia és sentir els moments més innoblidables i tenir la necessitat imperiosa de deixar-ne constància en paraules. Asfixia, angoixa i assedega. Una ràbia gustosa de viure vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada