Can lletres



-Can I get you something?
-CHOCOLATE!
-I don't promise anything... YES!!!
-(Toblerone bar).
-Do you want something to drink?
-Alcohol!
-Do you want a beer or you want little drink?
-A little drink!
-What did you ask me?
-Do you want a beer or a little drink? And you said: alcohol.

-Carinyu, podràs portar-me xocolata quan tornis?
-per què vas dir-li tot allò?
-perquè necessitava fer-ho. ho desitjava.
-T'has fixat que la paraula moixaina i la paraula moixama, s'assemblen moltíssim i són significativament oposades?
-A què ve això ara?
-Tenia ganes de dir-ho. Potser perquè són com tu i com jo?. no em facis més cas de l'estrictament necessari.
-You don't have a bad memory, darling. You have a selective memory.
Si marxo demà, tot seguirà igual?
no puc prometre't res. Però m'hi jugaria una mà, dient-te que sí.
Has acabat avui, un dia que tan podria haver sigut demà o ahir.
Sempre arribem a la mateixa conclusió: el cercle ens absorbeix.
Per què la Madeleine?
perquè cantant despullada, vesteix la nit.
que barato!
Barato? això és el que en penses? forgive me if I cry!!
l'altre nit et vaig dir moltes coses i ara, de debó, només desitjo escoltar l'escalfor sota la manta de llana rosa.
Deixa-ho córrer i torna volant.



(Avui t'he pensat. potser el problema més gran és que encara no sabem viure amb el record. Si en sabessim, ja no seria record. Un dia, avui, és molt bonic.) CERCLE.CIRCLE.CIRQUE.

Juro que ho trobarem o morirem en l'intent.

Anotat a la llibreta de Xangai. 上海

Des del primer fins a l'últim amor ens esforcem per esculpir en l'altre la comprensió que ens costa autoresseguir-nos, barnissant-ho amb afecte.
Vivim mitjançant esbossos d'una imatge que mai hem tocat. No poder tocar el cor, l'amor, ens converteix en els seus deixebles, per això hi ha humans que arrenquen el cor a d'altres
magnifiquen l'empresonament, el constrenyiment, els límits de la vida, més que magnificar-los NO ELS PODEN SUPORTAR. Prefereixen morir amb la seva desgràcia abans que viure sense tocar el cor. Abans que controlar la vida que els ha tocat, la naturalesa que ens acompanya i al voltant de la qual hem creat VIDA. La majoria, però, decidim acceptar-ho i convertir-nos en artistes deixebles del cor.
Orquestrat per unes neurones màgiques que dansen contemplant el delicat turbant de la talla esculpida o per esculpir.
Del primer a l'últim ens esforcem pel reconeixement perdut el dia que vam sortir del cor.

Dilluns al cole!

L'altre dia un bon amic em va ensenyar aquesta pàgina web.
És molt divertida! centenars d'anuncis de tot el món en un racó concret i al segon.
Una bona manera és clicar a pays i després, a la columna de l'esquerra, inclassables et incountornables com a tema.
Mireu quines coses premiades a Cannes... Goril·la.
La casa que feia, desconec si encara les fa, galetes en caixes de metall ara es presenta així. Sempre l'havia vist clàssica i tirolesa i ella es renova per no morir!
I retornant cap allà...esclaaaaaaar que tota aquesta "evolució tecnològica, descontrolada i fosca" té la seva creu i la seva cara! aquí en donem una de freda i una de calenta, com la vida.
No estic gens transcendental. ni falta que fa. A voltes és molt millor deixar passar els minuts, observant i gaudint sense pensar, o deu ser sense parar?. De vegades donem massa importància, ens preocupem massa, pels nostres moments de mandra i aquests són igual d'importants que els d'activitat. Tots els moments vitals ens conformen i ens fan fer passets, passos i gambades. I tant m'és si és obvi, és veritat!


Et trobaré molt a faltar.
Segurament si que una bona solució pot ser aquesta, योग.