Des del primer fins a l'últim amor ens esforcem per esculpir en l'altre la comprensió que ens costa autoresseguir-nos, barnissant-ho amb afecte.
Vivim mitjançant esbossos d'una imatge que mai hem tocat. No poder tocar el cor, l'amor, ens converteix en els seus deixebles, per això hi ha humans que arrenquen el cor a d'altres
magnifiquen l'empresonament, el constrenyiment, els límits de la vida, més que magnificar-los NO ELS PODEN SUPORTAR. Prefereixen morir amb la seva desgràcia abans que viure sense tocar el cor. Abans que controlar la vida que els ha tocat, la naturalesa que ens acompanya i al voltant de la qual hem creat VIDA. La majoria, però, decidim acceptar-ho i convertir-nos en artistes deixebles del cor.
Orquestrat per unes neurones màgiques que dansen contemplant el delicat turbant de la talla esculpida o per esculpir.
Del primer a l'últim ens esforcem pel reconeixement perdut el dia que vam sortir del cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada