Le poinconneur Des Lilas

Hoy me siento super virgen. Porqué?, 1: estoy escribiendo en español (castellano). 2: Porque he probado mi primer cupcake (muy tendencioso) y 3: porque me han llamado cinco chicos muy jóvenes y simpáticos felices por un regalo que les hemos hecho mi amiga Gabriela y yo.

Era una caja con jamón serrano (al buit), una muñeca inflable, dicho también inchable (de las baratas. Pero una muñeca, comptat i debatut/al fin y al cabo), y porque escucho a Marilyn wanting to be loved by me, after macarroni con panna y botifarra.

A la caixa también había de las subnormales profundas que no trabajan y viven a cuerpo de rey (aquesta última frase ha estat de la Laura López Lafuente, i després ha fet un moviment Monroe).

Doncs a la caixa hi havia, moltes coses. Un llibre sobre la vida del general Franco, pel Nicolas (Foray).

Pel Sevän, el Martin et Victor hi havia un bracelet de Cadaqués. Per recordar vells temps, molt bonic.

El Juan (que no forma part dels cinc muy jóvenes y simpáticos felices por un regalo). La Rita és molt simpática (és un gosset, una chihuahua, o com s’escrigui). L’Adrien està preparant un gintònic (ginebra i tònica) amb un sweet, com jo li dic, twist, com li dic jo. T – W – I – S – T . twist.

Us explicava que el Juan. Él dice que escribe cuando va borracho, solamente. Tan solo coge un bic cuando ha bebido y luego.escribe.

Los cupcakes, todo un mundo.

Vainilla, cheese cake, carrot, nube rosa. Están bueníssimos!

I’m not used to write in Spanish. What a pity. Tinc pipi. En serio, seriosament, sul serio, de debó. El cigarret s’acaba…agghhhhhhhhhhhhhhh

M’ha retornat el regust del coco i la xocolata del cupcake. Mmmmmmh. Són les sis i quart. 18:15. A ella, la Carlota, li agrada caminar per la diagonal.

Farem una migdiada. La palabra migdiada es muy bonita. Have you notice that I switch to catalan, cada vegada que puc?

Estic..estoy cansada, que lola está tan maca, guapa con este vestido que se compró en HyM y le costó diez euros. Negro con cremalleras. Algodón. Medias negras, transparentes. Total

Kings of Convenience. Ja m’estan cansant. Comprando en cererías

“Tot això té un ordre”, no és que jo sóc molt maniàtic amb l’ordre. Només en quedarà un, que el secaré (¿) i el posaré al seu prestatge.

Hi havia un noi que era el número D. Bé, la lletra D. Es deia Enric i netejant les olles amb sabó, olles plenes de sabó, he pensat que tan debó fos davant meu. Aquella mirada, framed by black rimmed Ray Ban glasses, amb ulleres de pasta ne estàs com en una pel·lícula del Fellini –sí, amb la tònica del Hacendado?!

SÍ.SÓC UNA DONA SOLA.

Sense els meus amics estic sola. Dammi solo un'ora (correcció per Loli, Bologna)…..pasta, tonno e cipolla…..per finire una sigaretta.

Porque es mi amigo vamos a respetar su elección: Estereotypo.

BURRO

Anyone will miss me anymore. Flipes amb el gust d’un Nobel

Le faltan las Manoletinas. Pretty Ballerinas (?) don’t think so.

Adiós. Ciao. Auf Wiedersehen. Goodbye. Adéu

(em fa mandra buscar alters llengües)

Totally coach potato. CULTURE VULTURE

Alors on dance.

Or i d'altres coses. -Cari! Cari! la perra también se marea....quieres dejar a la perra (?) ..pregunta retórica. Ell, treballa en una asseguradora, ella, en un hospital.


Alors on dance.


I tal i qual.


La filosofia és allà. Sempre. Tots reflexionem. Alors on chante. Tots reflexionem, alguna vegada. Alors on dance. EL HOJALDRE CON LAS ESPINACAS. UN POLLO AL HORNO?. Les galtes?


La que ho sento sóc jo. Que tinc amigues així...... Je t'aime, moi non plus.

Sabeu ja, des d'aquest moment. "yakisoba". "A tumá pal cul".


VIVA JANE BIRKIN. Orang Outang.

I ara acabem. Adéu.

En serio. De debó, bon dia. Bona nit




millor

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada