Estil japonés

ノルウェイの森 Noruwei no mori o Tòquio Blues (Norwegian Wood) és el títol d'una de les novel·les més exitoses del japonés Haruki Murakami. Entre les seves pàgines s'hi barregen, portats a l'extrem, tots els sentiments que l'ésser humà pot sentir i s'acompanyen d'una amalgama de referències a la cultura popular, a l'empremta d'occident al complex i desconegut món oriental. L'acció transcórre al Japó dels anys seixanta, però llegint-la el lector podria situar perfectament la història a l'actualitat, degut a la intemporalitat dels seus protagonistes i a la seva cruel i bella realitat. El suicidi com a decorat, el patiment com a fil conductor, les bogeries d'incendi com a raig de sol al llarg de la novel·la, fan de l'obra un petit got de sake, transparent i clar. Et pots apoderar dels personatges d'una manera quasi magnètica i no et deixaran de sorprendre; l'admiració i a voltes el desconeixement seran constants en la lectura i l'empatia també serà intensa. El vel de la sensibilitat no abandona cap paraula i els silencis són punyents, és així com els japonesos expressen els seus sentiments, tot està més a l'interior, reservat. A internet he trobat una dita que manllevo, la qual expressa de forma caricaturitzada però no per això menys certa, aquesta incomunicació: "si un americà ho perd tot obre la finestra i assesina algú, si un japonés ho perd tot tanca la finestra i es treu la vida".
Murakami s'assegura l'exclusivitat amb les seves novel·les i la seva personalitat acaba d'arrenjar el conjunt; sense pretencions ni costums extravagants, és un d'aquells homes que fa el que li agrada sense fer massa soroll, sense esperar res a canvi, sentint-se'n afortunat.




Una altra perla japonesa (entre totes les que podriem trobar al seu mar o directament al gran Pacífic) són les amanides d'algues deshidratades. Un producte saníssim i gustós. Aquest sobre s'obre i es tira el contingut dins d'un recipient amb aigua natural, al cap de deu minuts les algues han crescut i s'han convertit en la saludable amanida. Un procediment sencillíssim i sorprenent; veure com una matèria quasi polsegosa es converteix en una esponjosa alga no deixa de ser especial, per que si bé és un producte deshidratat més, és un dels que viu una metamorfosi més acusada; traslladant-nos a Itàlia, els seus acompanyaments deshidratats, tan usats com a souvenirs, també s'inflen però s'han de posar a la paella, s'han d'escalfar....i pel que fa als trossos de fruita que acompanyen els cereals de muesli tampoc ens fixem en el seu canvi que queda dissimulat enmig de la llet; l'espectacle del creixement de les algues és molt més ràpid i clar. La deshidratació és una manera segura de transportar l'aliment d'un cantó a l'altre del món, mantenint-ne les propietats i el gust intactes. Molt apreciada pels astronautes i els afables excursionistes.

Per comprar aquesta especialitat i moltes d'altres, a Barcelona trobem la botiga Tokyo-ya situada al carrer Girona 119 (entre Mallorca i València).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada