Recordo l'olor de xocolata desfeta que feia la mare els diumenges. A la Meritxell i al pare els hi encantava.
Saber-me dona és una responsabilitat que he volgut defugir sovint. És una existència arriscada.
Estimar una dona ha estat el més veritable.
Lengua apolítica, lenguas abruptas.
Crecer rodeada de convenciones. Y el ruido de alguien en la cocina.
