.

Arramblar el llibre. Obrir-lo de bat a bat. Entaforar-hi tota la faccia. mmmmmmmmmmmmh. Esnifar ben fort les pàgines de Les flors del mal. oooooooooooooh. Menjar-me Baudelaire! (amb un crit).

. ; . Wait a sec.



Avui: La diferència entre un un snob i un dandi és que el primer mor perquè el convidin a una festa i el segon perquè el facin fora d'ella.
Això m'ho va explicar ahir un mestre al qual s'havia encarregat de deixar-li molt clar l'altre mestre, superlatiu, (com sabeu) Dalí. 

Bon dia vida bella !

 Fotografies, Xavier Clavijo.
 

In and out of love


El senyor feia funcionar la màquina que col·lapsava l’edifici. Dues grans pinces de cranc donaven cops a l’interior de l’estructura despullada. Tot eren pedres, juntes, runa. Pols. Cabells de bronze on s’hi arrapaven els blocs de roca, quedaven despenjats, aguantant-se tensos, estirats davant el pis de sota on hi havia una butaca sola emblanquinada. 


El so de la màquina era imperceptible des de dins. Per sort. Càspita! Les papallones no ho sabien. Allò era com parar el concert de Brandemburg de cop.
El sol creava un arc iris fugaç entre l’aigua que esquitxava un altre home a través d’una manguera industrial direcció l’enrunament. Gotetes a raig, felicitats per una estructura vella que desentelaven i apaivagaven amb la frescor d’un estiu pròxim.
Mentrestant, Damien Hirst actuava pels rics a la seva fàbrica escorxadora a Dudbridge, per tal de vendre'ls animals en formaldehid i rodones de colors sobre el llenç.
Ell ja no dibuixava, tampoc feia el taxidermista. Ell és el BUFÓ! 



                                                          Long life clowns of the world

Figaro


-Nothing is forever
-Nothing?
-Only memories. Memories are forever
-Not even.