La dedicació i l'exotisme ens atrauen. Això explica, també, les delicioses audiències que va recollir el retrat que l'Om va fer a la vida monacal de la Sra. Forcades i companyia.
Perquè en moments de desconcert, tots ens repleguem.
Ser i estar
La piel que habito està angoixada i sorpresa. Almodóvar és gust, gràcia i tot tacte. Banderas i Anaya són titans. Concha Buika, dolorosa passió. L'art és garantia de salut.
Retòricament
#catalaalatac , #noquemesmibandera; les guerres del segle XXI (a casa nostra) són estèrils, inútils, cegues, sordes i fugaces. No sé fins a quin punt ens en podem alegrar.
Què ens queda quan la dialèctica desapareix?
Què ens queda quan la dialèctica desapareix?
Deliri
"En esta fe naturalista, en esta maternal, antiquísima cultura mediterránea, hija de Deméter, el vino es el elemento varonil, que trae un poco de espíritu y de anhelo de immortalidad, el que regala la embriaguez dulce de la immortalidad, el delirio sagrado por donde se desliza la esperanza".
(María Zambrano - Séneca)
(María Zambrano - Séneca)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)