11 +

He arribat i m'he escalfat la carn amb arròs que hi havia al taulell de la cuina. He fet bullir uns tortellinis de carn congelats.
I ara aquí recordo com em va fer arribar a l'orgasme. Acariciant tot el meu cos, arribant a la vagina, fregant suaument, ara jugant amb el meu pèl púbic. Ara tornant a acariciar el meu cos, i començo a plorar recordant-ho.
És el meu mono addictiu. 

I ara aquest plor desesperat i tant frustrat.
Ara em mossega el coll, de manera imperceptible, amb uns llavis tendres. Els llavis més tendres que mai jo he besat.
I ara torna a baixar, i els seus dits teixeixen el miracle del meu orgasme.
Un orgasme silenciós en la fosca.
I em contrec. I em giro cap a l'esquerra, en posició fetal.
I ara li demano que em folli.
I ell es fa pregar.
I al final, arriba aquella primera embestida. Aquella seva primera embestida que a mi em fa caure en una espècie de limbo, on no existeix res més.
I quelcom emmana de la connexió. És una descarrega elèctrica. Nervis. Tens. 
I no puc continuar, perque ja he perdut el talent per l'escriptura.
I anem a la cuina. I em penetra, estem de peu. Els dos. Ara flexionem les cames, i cada cop puja més. I jo em moro. Em moro molt cada vegada que sóc amb ell.
I no vull marxar mai. I mai en tinc prou.
I ell és tant hermètic i misteriós, només em dóna el que vol, quan vol, quan els astres s'alineen perque ens tornem a trobar i tornem a viure una cosa que va massa ràpid.
I jo provo de romantitzar-ho i faig sonar en Nat King Cole.
I a ell li agrada.
I li robo més petons. I quan ell vol me'ls torna. I els llavis juguen. I la llengua em llepa.
I ja no recordava que el seu membre és massa gran perque li pugui fer una mamada com déu mana. Li puc fer. És només que no em vé de gust haver d'estar pendent de no ennuagar-me. Ell tampoc la demana.
I em fa seure a la taula de la cuina. I em torna a penetrar, i diu que ja arriba, i jo li dic que vull que es corri a la meva boca. I em diu que és ja.
I baixo i arriba i torno a morir. Vull repetir.
I torna el nostre pa de cada dia. I li dic que sé que n'estic d'ell pel fet que no podria soportar si sabés que això li fa a d'altres dones. Que podria matar i tot.
I llavors ell diu que ja hi som pel tros una altra vegada. I que sempre acabem parlant del mateix. I jo li dic que només necessito que sigui clar. Que em digui si algun dia tindrem algun futur. I no respon mai. Que em digui a qui estima. I diu que no respecto la seva intimitat. O no sé molt bé com ho va fer anar. I que I go back home to another man.
No vull continuar escrivint merda. Feia dies que no escrivia perque ja no escric bé. Perque fa molt que no escric. I escriure no és com anar en bicicleta. L'activitat fisica és diferent que la mental. Per molt que diguin.

El vull. El vull. El vull. No sé res més. No vull preguntar-me si és només una droga o és alguna cosa que em fa el bé. No ho vull saber.