3:55

Somniar la lluna immensa i que ens hi podem ficar dins, penetrar-hi, llençar-nos per un dels seus "tubogans".
Afanyem-nos-hi, no fem tard, que no ens tanquin el museu lunar.




L'altre dia


De sobte, un home amb una llarga barba i els cabells tapant-li la cara em diu quelcom. Sembla que és un sense sostre que demana diners, no ha perdut del tot la xaveta, està allà al mig, entre sí i no, i això el fa interessant. Em parla d’una màquina amb botonets, que hauria de tornar a jugar perque li ha tocat no sé què, és el seu dia de sort. De cop i volta arriba un altre barbut i el primer se n’alegra. Oh, quan temps sense veure’t per aquí!, mentre aquest segon, amb una quipà aguantada amb un clip ben visible, li extèn un dòlar, i comença a parlar d’una profecia: diu que alguna cosa està passant, i que les armes de destrucció massiva han passat d’Irak a Síria, acte seguit marxa, diu que té pressa per anar a la ciutat.

A l’andana del metro dos niggas es barallen, cridant-se de cantó a cantó, mentre una noia els intenta calmar; en marxen uns i l’altre es posa a cridar a la noia, finalment, aquesta també marxa, mig vociferant però més moderada que el company. Els altres usuaris assistim atents a l'escena des de diversos angles.

La pel·lícula / documental del Salinger, dirigida per Shane Salerno,  ens revel·la que hi haurà noves publicacions entre 2015 i 2020, esglaonades (una història que passarà a la Segona Guerra Mundial, que ell va viure ferotgement…i’m crazy, after… i continuació de la família Glass). El pare de la casa, advocat i pintor, m’ha deixat el seu llibre preferit d’aquest home, Nine stories by J.D. Salinger, tinc ganes de tirar cap al llit a llegir-me-les.

La peli també explicava que li anaven les jovenetes, segurament perque quan s’és jove una persona pot ser emmotllable al gust i ganes del més adult, així ho esgrimia el film. També que va tractar molt malament una de les dones i la filla, cosa que ja havia llegit. Que mai va voler que el Catcher es portés a la gran pantalla i que tres persones van cometre assassinat alegant el llibre, inclós l’assassí de Lennon! (per fer-s’ho mirar), segurament per això un dia va dir que haver escrit aquell personatge havia estat una equivocació.

Tenia molta raó quan deia que un ha d’escriure per un mateix. I doncs, aquí estem.

0:09

A Nova York a la nit hi ha
la noia que neteja el terra de la gelateria
escarbats creuant carrers
Lena Dunham. 

16 de juliol del 2013. Plaça de la Revolució

"A la francesa" o "al francès" a bona hora seràs atès.

Des de la placeta recurrent, el menú corrent, poc graciós d'11 €, això sí a l'aire baixant de la Vila de Gràcia que va cap al mar tot seguint el recorregut d'aquesta nostra estimada ciutat BARCELONA. La deixem intermitent per períodes de descoberta "altrove" com diuen els italians. Cerquem experiències sense revelacions trascendents però que ens vagin omplint de coneixement. 
Entre Nova York i el Carib cop de mall amunt la Boqueria lluny, entre nostàlgia i un enyorisme eutròfic anirem traçant el camí fent del dia a dia un divertit rodolí. La teva amiga que t'estima tan de lluny com d'aprop. Fais gaffe!! com diuen a París! Para compte! gaudint salvatge i entenimentadament si l'oximoron ho permet.
Un petó ple d'amor!

I així em deia fins aviat la meva estimada Helena. Doncs a Nova York hem aterrat. Exactament a Brooklyn, a Prospect Heights...prop dels parcs que tant ha anomenat l'Auster a les seves novel·les. Desprès de llegir na Dorothy Parker, en Paul Morand, en Gay Talese, la grandíssima Fran Lebowitz o el senyor Joseph Mitchell, per prescripció facultativa del doctor Graupera, toca a servidora la meravellosa tasca de descobrir per una mateixa els secrets que es deixin desenmascarar d'aquesta ciutat que dorm a deshora. 

De moment, els jueus ortodoxes abillats amb els seus barrets han estat molt divertits, els primers a donar-me la benvinguda al barri, durant un parell de dies en grups de dos o quatre han preguntat a tort i a dret si hom era jueu. 

-Morning, are you jew?, Excuse me, are you jew?

Si els deies que sí et tocaven un corn, un petit shofar, fet amb la banya d'una ovella mascle, uns sons molt seus. En acabat, els jueus es desitjaven Shana Tova; estem parlant de la cel·lebració del seu any nou, Rosh Hashanah. 

D'altra banda, hi ha molta gent a tot arreu, moltíssima. Sembla que tot el món estigui passant en el precís instant que poses un peu als carrers de Manhattan. Per no parlar de Brooklyn, on hi viuen quasi dos milions i mig de persones. Ho tindré difícil per trobar a qui vull, entre tanta generació, o no. Com cercar una agulla en un paller. 

En definitiva, poc a poc, i bona lletra.