Antimemorias

"No hay acto humano que no pueda ser objeto de exaltación, como no hay acto humano que no revele miseria. El relato literario siempre exalta: para que adquieran su debido relieve formal, para que su pintura conmueva, aún las mayores infamias han de revestirse con los ropajes de la grandeza; los hechos épicos, por otra parte, no lo son verdaderamente si no se los ejecuta desde alguna debilidad esencial."

André Malraux.

No es fácil

...com diuen els cubans.
No, quan plou i quan els diaris semblen especials de la sra. Merkel, dia rere dia. D'ella i de la crisi, i del deute, i de la desintegració de l'Euro, i del càncer europeu, i dels governadors del món anomenats Sachs. Els dolentots de la pel·lícula de sèrie B. I el canvi de paradigma que mai es fa efectiu...i ja portem ben bé tres anys amb el canvi incert! no cal que us acosteu a cap conferència de l'estat de la qüestió de qualsevol disciplina existent en aquest món nostre; totes acaben igual: hi havia una cosa que ara ha acabat i no sabem cap on anem. Oh! gràcies per la il·luminació senyor meu... I a l'hora del café encara arriben més escenaris de pluja que humitegen sabates i somnis.
Potser no és fàcil i és de llei defallir alguna vegada. Segur. Però no ens rendirem, oi que no? No ens llançarem per la finestra, que no som pas japonesos... o potser si, feu el que us roti. Aferreu-vos a allò que més us agrada fer (i si no ho sabeu, escolteu què bufa dins la tête, que bufa, que crema. segur) i fiqueu-vos-hi dins; encaparreu-vos-hi per oblidar les pàgines de pena i angoixa esquinçades sobre el banc mullat.


També podeu caminar fins el cinema i veure l'última de'n Von Trier...fa un exercici de responsabilitat i rigor, posant els punts sobre les is i fent el que fem tots des el dia que vam néixer, això és: mirar el cel tot buscant el què. Actuant amb bellesa sostinguda.



A propo, us heu fixat en les gavines volant sota la pluja?



"Melancólicos a fuerza de placer"

A La Contra d'avui hi ha un cantautor d'aquells maleïts. Un home conscient. Tot  i que el deix de la seva veu m'enrabiï una mica...té alguna cosa de trobador francès de segle passat i un romanticisme simpàtic, decadent i dolç. És bo escoltar les paraules de quietud fetes cançó.


Suposo que serà cert que tant se li en fot ser a l'Spotify...però quina sort haver-lo localitzat dedans.