Cinque minutti

16:55 tinc cinc minuts per deixar anar alguna paraula.
Marxo a celebrar la revetlla de Sant Joan al meu poble preferit del nostre país petit.
Avui, ahir fa un any, acabava l'últim examen de la carrera (PEE, Política Exterior Espanyola). Ha estat un any farcit. Com tots els vostres, n'estic segura.

Farcit de llavis, ganyotes, rostres, líquid i aliments nutritius.

Al meu voltant, ara mateix, algú crida barra lliure, el sol entra per les grans finestres i sóc feliç.

Tot segueix avançant, i com ja et vaig dir un dia, quan la felicitat s'apodera del teu estómac és difícil expressar quelcom massa èpic.

Sigues molt feliç també tu.

Mira, la blackberry m'avisa que la troupe ja és aquí. Adéu

Nines de l'estramoni romà

-Oh, és preciós -extasiada- jo vull viure aquí.
(Bé; va, que nooo...que diuen que si no ja no seria un paradís)


Tota la felicitat que hi cap en un cos és eterna.

Més les pizzes ben fetes mentre mirem cadascun dels rostres identificant els nens i les nenes que s'amaguen, des del primer dia, darrera els ulls vidriosos de plenitud.

"See joy in hell"

Horror. Culs. Por. Pits. Terror. CABRÓ. Sexe. Barretes de xocolata. Presó i... prepucis


Shalom Auslander. Acabareu aquesta maravella en poques hores i sereu més feliços.


PS: L'editorial Blackie Books és molt mona perquè té llibres que tenen olor i textura de llibres.

PS II: Tot plegat va de jueus dels antipàtics. http://www.nytimes.com/imagepages/2007/10/01/arts/01lame2.ready.html