Bon dia Catalunya

Un quart de deu del matí passo per davant del Colmado dels Forcada (carrer Mallorca / Passatge de Domingo) i m'hi paro a comprar una ampolla d'aigua. Dins les orelles Compay Segundo que paro un moment per deferència, o potser per desitjar-li un bon profit al mestre amb bata marró de senyor dels queviures. -Gràcies!
Veig un cartell, penso en la trampera de les catalanes i em fa contenta -La mamella catalana!
-Sí, la que tenen a Madrid!
-Ai. Si fossim més persones com vosté i jo...otro gallo cantaría...
-Ja cantarà, ja.
-Que tingui un bon dia!

En Jordi amb un deix jueu (com tots els propietaris d'establiment... molts números i equilibris i satisfaccions i esforç) segueix cada matí aixecant la persiana del digne negoci familiar, col·locant les ensaimades i la fruita a la vista de tots els vianants.

Desemboco al Passeig de Gràcia i segueixo recte avall, trepitjant les rajoles florejades que de vegades són netes i a voltes brutes. Quan el sol brilla, li fan la gara-gara...rajoles bufones trepitjades per vambes i talons.

(morts i enterrats sense lletres)

I arribar a la feina i el company Canalias amb una bella moderna camisa ens saluda amb vitalitat exultant i amb el romanticisme que el caracteritza amb aquesta cançó on fire
http://www.goear.com/listen/b19d0ad/senza-fine-gino-paoli

Llapis de colors

Sortir a fumar al carrer. Quina gran cosa. Al restaurant, gaudint d'un bocatto di cardinale amb amics, corre el vi quan arriba el peix que es desfà a la boca, i a punt d’atacar el pastís de xocolata quedes envadalit un moment amb les engrunes de pa i el brillant reflex de les llums tènues a les copes.
-surto a fer un cigarret
-t’acompanyo
Moment de confidències seguides de silencis. Mirades difuminades pel fum que es barreja amb les passes de vianants distrets; un que remena la brossa, alguns curiosos, d’altres beguts. I aquí el cigarret, una excusa pels secrets, somriures còmplices. Un moment d’intimitat al paradís fugaç.
Sortir fora el restaurant és bonic perquè tornem al misteri de temps ençà. Sigil acompanyat d’una abraçada i per sobre la poètica espatlla, fitar com segueixen les converses els altres comensals més enllà del finestral, a l'altra banda.

D'egos i elefants


Aquesta imatge me la va fer la meva estimada Milena no recordo quin dia, l'any passat.
Ara ella és a Viena. I pot haver una ciutat millor per aquesta princesa? La ciutat que va veure morir el mestre. Sí. Totes les ciutats li poden anar bé a una dona tant fantàstica com la Milena. Una guitarra espanyola acompanya les meves paraules. I evocant-la aquesta nit, cel·lebro el seus cabells negres, voleiant al vent del parcs que hem compartit.
Nit d'escriptura, bojeria i concisió. Un calfred em recorre l'estómac. Com una descàrrega elèctrica petita i quotidiana, feta de nervi calent.



http://www.goear.com/listen/792f42c/hallelujah-from-messiah-georg-f-haumlndel

BINGO!



"La meva manera de gaudir la felicitat és patint-la"

Gran frase del encara més gran Carles Roca.