La forma de les coses



Tots som molt vulnerables i egoistes. Tots manipulem, tots som manipulables i manipulats. La desgràcia és la inconsciència. Si en som conscients, hi ha respostes. Si no en som conscients, la traïció és la porta de sortida. (i és que, si no hem estat conscients de la manipulació és que hem estat traïts per algú o, pitjor encara!, per nosaltres mateixos). Si en som conscients, sovint, la naturalesa humana en serà la resposta. Vanitat o egoisme les primeres més ràpides i plausibles. Aquesta obra t'encantarà per que ets un dels personatges més que mai, entres a escena quan no t'ho havies plantejat i et questiones tot allò que passa davant dels teus ulls. Hi ha límits en la conducta humana quan és guiada pel credo més íntim?. Et posiciones i prens el relleu als actors davant les seves converses, els seus petons, abraçades, crits, silencis, postures i opinions. Arribant a discernir les dues cares de cadascú, t'arribes a reconciliar amb tots els personatges i els perdones les estridències. Jo li perdonaria a l'Evelyn el fet d'arribar tan lluny, tan lluny per mostrar-nos tan a prop del no res. Neil Labute aprofita per recordar-nos la gran habilitat i do que posseïm els humans: manipular, malinterpretar i tergiversar les paraules fent que una mateixa cosa prengui mil i una formes diferents. Crec que a la vida hi ha límits que comencen amb el propi concepte de realitat i ficció. Comencen en com d'allunyat n'estigui un mateix de l'altre/s. Límits que comencen en la mida psicològica del nostre cor. A la vida els límits comencen on cadascú decideix distingir, delimitar, l'art de la futesa. Però llavors s'avança en el camí i tornen les preguntes...... hem de posar límits a totes aquelles coses que considerem futeses? el fi justifica els mitjans?
On tu hi vegis futesa, jo puc veure-hi art, i potser (com en aquesta obra) per que m'ho miro desde fora. Perdona'm Adam! tots som molt vulnerables i egoistes.


Dirigida per Julio Manrique, inspirada en the shape of things


Behind every exquisite thing that existed, there was something tragic. (Oscar Wilde)

Encert i sort



En Josep Guardiola és un HOME de cap a peus.
Gràcies per haver propiciat tantes emocions positives mentre li donaves tot el sentit a la paraula humilitat.

TENDER BUTTONS



OBJECTS.
(a long dress)

"What is the current that makes machinery, that makes it crackle, what is the current that presents a long line and a necessary waist. What is this current.

What is the wind, what is it.

Where is the serene length, it is there and a dark place is not a dark place, only a white and red are black, only a yellow and green are blue, a pink is scarlet, a bow is every color. A line distinguishes it. A line just distinguishes it."


FOOD.
(breakfast)

"A change, a final change includes potatoes. This is no authority for the abuse of cheese. What language can instruct any fellow.

A shining breakfast, a breakfast shining, no dispute, no practice, nothing, nothing at all.

A sudden slice changes the whole plate, it does so suddenly.

An imitation, more imitation, imitation succeed imitations.

Anything that is decent, anything that is present, a calm and a cook and more singularly still a shelter, all these show the need of clamor. What is the custom, the custom is in the centre.

What is a loving tongue and pepper and more fish than there is when tears many tears are necessary. The tongue and the salmon, there is not salmon when brown is a color, there is salmon when there is no meaning to an early morning being pleasanter. There is no salmon, there are no tea-cups, there are the same kind of mushes as are used as stomachers by the eating hopes that makes eggs delicious. Drink is likely to stir a certain respect for an egg cup and more water melon than was ever eaten yesterday. Beer is neglected and cocoanut is famous. Coffee all coffee and a sample of soup all soup these are the choice of a baker. A white cup means a wedding. A wet cup means a vacation. A strong cup means an especial regulation. A single cup means a capital arrangement between the drawer and the place that is open.

Price a price is not in language, it is not in custom, it is not in praise."


ROOMS.

"Dance a clean dream and an extravagant turn up, secure the steady rights and translate more than translate the authority, show the choice and make no more mistakes than yesterday."

...


"A light in the moon the only light is on Sunday. What was the sensible decision. The sensible decision was that notwithstanding many declarations and more music, not even notwithstanding the choice and a torch and a collection, notwithstanding the celebrating hat and a vacation and even more noise than cutting, notwithstanding Europe and Asia and being overbearing, not even notwithstanding an elephant and a strict occasion, not even withstanding more cultivation and some seasoning, not even with drowning and with the ocean being encircling, not even with more likeness and any cloud, not even with terrific sacrifice of pedestrianism and a special resolution, not even more likely to be pleasing. The care with which the rain is wrong and the green is wrong and the white is wrong, the care with which there is a chair and plenty of breathing. The care with which there is incredible justice and likeness, all this makes a magnificent asparagus, and also a fountain."



Stein's writing, "stream-of-consciousness" kind of approach.

Marxant del malagueny Picasso. De les primers que va saber apreciar el seu art. Per aquestes contrades això del cubisme no ens acabava de fer el pes, que un cap i un cos són un cap i un cos, no coses estranyes que no ens atrevim a observar. Curiós, grans artistes que teniem i pocs marxants que els sabessin apreciar, que havien de venir cultes-riques-excèntriques americanes a valorar-nos l'art.....i per això ara tot plegat volta per París o els States.
...bé però, en honor a una veritat, nosaltres veniem d'una llarga tradició cultural i artística, de cànons i rigideses de vell ordre i magnanimitat i en d'altres llocs tot estava per fer, i doncs, tot era possible i acceptable sense prejudicis ni curtes i determinades mires.



La bassa i la fàbrica que Picasso va veure a Horta de Sant Joan.

A través de petites decisions individuals

N'hi ha que diuen que les consultes populars d'aquest 13 de desembre no serveixen per res. N'hi ha qui les considera il·legals. N'hi ha qui ens titlla de somiatruites. N'hi ha qui ens tracta d'ignorants. N'hi ha que hi veuen demagògia. amplificació. magnificació. estratègia política (no sé on hi veuen els partits polítics). bojeria. mal. tossuderia. marranada. N'hi ha que hi veuen molts fantasmes. Són consultes innecessàries?. Respecto totes les opinions, però considero que són justes.
Jo avui he estat molt feliç quan he acompanyat la meva amiga Carlota a votar pel sí a la independència de Catalunya a Sant Cugat. A més a més, retrobar-me amb la meva estimada professora de llengua castellana a la ESO, Laura de Mas, ha estat la millor sorpresa en molts dies. Ens hem abraçat amb molt d'amor i ens hem posat, massa ràpidament, al dia... hem de trobar un moment amb més calma. La Laura em va ensenyar a estimar a Gustavo Adolfo Bécquer (entre una INFINITAT de coses més que em va ensenyar...algunes que només es poden aprendre sentint-les ben endins, sense llibres. Paraules, silencis i gestos agombolen aquest tipus de docència).

"XXIV
Dos rojas lenguas de fuego
que, a un mismo tronco enlazadas,
se aproximan, y al besarse
forman una sola llama;
dos notas que del laúd
a un tiempo la mano arranca,
y en el espacio se encuentran
y armoniosas se abrazan;
dos olas que vienen juntas
a morir sobre una playa
y que al romper se coronan
con un penacho de plata;
dos jirones de vapor
que del lago se levantan
y al juntarse allá en el cielo
forman una nube blanca;
dos ideas que al par brotan,
dos besos que a un tiempo estallan,
dos ecos que se confunden,
eso son nuestras dos almas."

Jo tenia 15 anys, llegia això i somniava desperta.
O aquest altre, que em vaig haver d'aprendre par coeur!

"Volverán las oscuras golondrinas
en tu balcón sus nidos a colgar,
y, otra vez, con el ala a sus cristales
jugando llamarán;
pero aquéllas que el vuelo refrenaban
tu hermosura y mi dicha al contemplar,
aquéllas que aprendieron nuestros nombres...
ésas... ¡no volverán!

Volverán las tupidas madreselvas
de tu jardín las tapias a escalar,
y otra vez a la tarde, aun más hermosas,
sus flores se abrirán;
pero aquéllas, cuajadas de rocío,
cuyas gotas mirábamos temblar
y caer, como lágrimas del día...
ésas... ¡no volverán!

Volverán del amor en tus oídos
las palabras ardientes a sonar;
tu corazón, de su profundo sueño
tal vez despertará;
pero mudo y absorto y de rodillas,
como se adora a Dios ante su altar,
como yo te he querido..., desengáñate:
¡así no te querrán!"


Estimada professora, quina alegria haver-la retrobat. Que bella que estava. M'ha agadat saber que tot segueix igual a l'escola.
Doncs la Laura l'he trobat allà, al Club Muntanyenc Sant Cugat; allà on la Carlota ha dipositat el seu vot pel sí a la independència. Jo respecto totes les veus i no amago la meva. Jo avui sóc molt feliç. Veure persones unides per una causa, per un somni, veure-les unides pacífica i democràticament és quelcom emotiu. Intel·ligent. Sensat. Dóna ales a la quotidianitat. Per què ataquen tant una pregunta? una simple i clara pregunta? per què es molesten (per què se'n mofen) tant?. No es tracta d'encetar conflictes, no es tracta de confrontar persones, es tracta d'exercir el dret fonamental a decidir lliurement. A decidir sobre quelcom que, també, preocupa. Sí, la societat té molts altres problemes i molt greus. Però aquest també ho és (si més no, per una part de la societat que habita aquest territori. I, directa o indirectament ens toca a tots). I avui Catalunya ha demostrat un cop més la seva voluntat dialogadora i la seva organització ciutadana. Els catalans som un poble cívic, compromès i solidari.
Estic orgullosa del meu poble, dels meus conciutadans i dels meus compatriotres.
Respectaré tota la meva vida Espanya. Demano que la part d'ella que es dedica a deslegitimar-nos i a mofar-se'n també ens comenci a respectar, que ja va sent hora. Sí, el d'avui ha estat un acte simbòlic però amb una simbologia carregada de força. Espero que els catalans cridats a pronunciar-se el 28 de febrer i el 25 d'abril DECIDEIXIN tan orgullosos com ho faré jo. Sigui si o sigui no, decidir democràticament és la clau de la societat.
I posats a somniar, si un dia el meu petit gran país fos independent sóc plenament conscient que no seria el paradís, ni la solució miraculosa a tots els mals....evidentment, no venem fum, som gent conscient! però a part de ser lliure, viuria en pau. Deixant enrera mals record, velles rencúnies s'acabarien les tensions i les friccions de la convivència amb Espanya. Tindriem altres problemes però n'hauriem resolt un dels més antics. Bé, però, com he dit, respecto les veus divergents amb la meva. Que sigui el que el poble sobirà decideixi. Però siusplau, que tingui el dret a decidir legalment. Som al final de la primera dècada del segle XXI, som dins el marc d'una Unió Europea que vetlla per la pau, la convivència i el desenvolupament (la teoria és molt bonica) i avui més que mai, tenim la oportunitat i el luxe, així hauria de ser, de poder dibuixar fronteres cooperadores, democràticament. Visca la humanitat, visca la llibertat conscient i responsable.